Diumenge, 15 d’agost de 2010
Em desperto a les 7:00 i veig que avui els núvols gallecs són matiners. A les 8:00 quasi estic preparat després d’una divertida gimcana d’ascensor, bicicleta i alforges. Quan ho tinc tot preparat he de deixar les claus i aprofito que baixa un dels dos pelegrins (basc) i em vigila la bicicleta per poder tornar les claus. Xerrem una estona i ens acomiadem. Abans de sortir de Colindres pregunto a un ciclista perquè m’informi de com anar a Santoña. Em diu que ell farà el camí al setembre. Segueixo i al cap d’uns deu minuts aquest noi amb els seus amics m’atrapa. El segon núvol gallec em ve a visitar però no m’aturo.
El camí és entre maresmes i ponts.
La quantitat i diversitat d’aus és enorme. Hi ha pescadors en barques i d’altres amb canya des dels ponts. Arribo a Santoña i vaig cap al centre a esmorzar. Prenc un cafè amb llet, un croissant i un suc de taronja (5,20 €. La noia em fa un croquis de com anar a Noja. Una rotonda, una altra i fins a cinc, finalment la senyalització de Berria i Argoños.
El camí és pràcticament recte sobre les maresmes. A la dreta queda el penal del Dueso.
Ah! Abans d’arribar a Santoña hi ha un centre d’observació d’aus (Las arenillas).
Es passa per Argoños, Copillo, Noja i continuo per la Ca-141 que va a Santander. Quan passo a l’altura de Bareyo em desvio per veure l’ermita de Santa Maria de Bareyo (romànica).
Parlo una estona amb la senyora que fa el manteniment de l’església. Després, continuant aquesta forta pujada passo per Bareyo, després per Gancedo i aquí ja surt anunciat l’alberg de l’Abuelo Peuto (parada obligatòria).
Passat el poble, a l’esquerra surt la indicació i després d’una forta baixada pregunto a una senyora que va amb unes vaques. Em diu que està a 400 metres, després d’una pujada que no vull mirar i que, evidentment, faig caminant.
Arribo a l’alberg i l’hospitaler em saluda i em pregunta si faré nit. Són les 12:00 (aproximadament) i li dic que continuaré, m’ofereix galetes, aigua i fruita de l’entorn (pomes i peres). La parada s’allarga uns 40 minuts. Li ensenyo la guia, comentem el camí... i ens fem una foto de comiat.
Desfaig el camí i a un quilòmetre, cap a l’esquerra (sentit Somo) per passar per un poble que no recordo després d’una carretera entre eucaliptus. Arribo a una rotonda on s’agafa el carril bici que va a Somo. Són uns set quilòmetres (aproximadament) però en una única recta, que acaba en un parell de rotondes. Baixo al poble i pregunto per l’embarcador. Arribo quan falten cinc minuts pel proper trajecte. Trec el bitllet i la noia em diu que són 2,30 € i si vull que passi la bicicleta, 2,30 € més. En aquell moment se’m passa pel cap una qüestió: abandono la bicicleta ara? Potser és el moment!!!
Pujo a la barca amb l’ajut de l’operari i aprofito el trajecte per veure el paisatge, fer fotos i respondre als comentaris d’un nen molt petit, que li feia gràcia la bicicleta, les ulleres i el casc. Abans d’arribar a Santander, la barca s’atura un moment en Pedreña. A la dreta hi ha un illot que el seu nivell sobre el mar varia segons la marea. Hi ha dunes i la vegetació pròpia. Al fons, Santander.
A mida que s’acosta al final, la densitat de barques és superior. Trec la bicicleta i continuo els senyals que ara estan al terra: una fletxa, la vieira i una creu.
Surto de Santander, no sense problemes i després de preguntar diversos cops. La referència és Valdecillas (hospital). El passo (és queda a l’esquerra) i després d’una forta pujada, una rotonda i les inseparables obres, arribo al final de la pujada i triple pregunta. Una senyora m’indica cap a un costat (entrada a l’autovia). Li dic que ho tinc prohibit. Una noia em dona la mateixa resposta. Finalment, un senyor en diu que torni cap a enrere i en la primera rotonda agafi la primera sortida a la dreta (els bombers) i després un parc. Efectivament!!!
No surt anunciat Torrelavega. Indica una nacional a Burgos i una altra a Palència. És la de Palència. Un cop encaminat paro en el primer bar obert. Demano una ració de musclos i una sense alcohol. Estan fent MotoGP de Brno. La noia del bar és dominicana i com que avui som diumenge tot està alineat: sembla que ha anat a pescar els musclos.
Després de 45 minuts, arriben els musclos que em menjo al moment i continuo. Forta pujada a Peñacastillo, continuo cap a Santa Cruz de Bezana. Passen pocs cotxes, pelegrins caminant o en bici cap, els polígons industrials tancats. Arribo a Arce després d’un port curtet (un parell de quilòmetres) però que es fa dur després de més de 50 Km. Baixo i passo per un pont sobre el riu Pas. Aquí la senyalització és cap a la dreta. Miro el mapa i veig el camí groc (Camino de Santiago) i el camí gris (nacional). Em falten 13 Km per a Torrelavega.
En el mapa hi ha una indicació d’un camí “extraoficial” paral·lel a la via del tren FEVE que estalvia uns 7 Km. Agafo aquesta opció. Al final d’unes pujades i unes rotondes en obres i amb un semàfor (només hi ha un sentit) intento trobar el camí “estalvi” (que no trobo). Però veig una fletxa groga cap a Mogro a 1,5 Km. Agafo el camí (en pujada i amb herba) que faig caminant, que no s’acaba mai i que després passa a ser asfaltat. Arribo a Mogro sense haver vist l’alberg (volia el segell) i continuo cap a Cudón (forta pujada, baixada...) Al fons es veu Suances i el riu Saja-Besaya. En una rotonda, aturo a un cotxe i m’indica que he d’anar cap a Requejada per passar la Solvay. Tant de bo hi hagués un pont!!! Una pujada de més d’un quilòmetre, em torna a posar a prova. Després d’una baixada, una llarga recta i arribo a Requejada. Ja es veu la Solvay. Abans d’arribar a la Solvay es passa per Barreda. Gir a la dreta en un pont que travessa el Saja-Besaya. En la rotonda indica per una banda Santillana – Altamira i la primera sortida és a Suances. Agafo aquesta i després d’un parell de quilòmetres surt a l’esquerra la desviació a Campilengo (ruta oficial del Camino). Jo continuo recte cap a Hijojedo. S’alternen les pujades i les baixades, però sempre més pujades. La benzinera Repsol queda a la dreta i després de la recta en pujada arribo a l’ermita. A 200 metres, l’albergue Paradiso. Arribo a les 17:30. Saludo al Miguel i família que sempre estan treballant (ell està pintant) i m’instal·lo en l’habitació núm. 2. Dutxa, bugada, diari i... d’aquí a una estona el sopar i el descans merescut.
L’etapa ha estat de 81 Km.
Em desperto a les 7:00 i veig que avui els núvols gallecs són matiners. A les 8:00 quasi estic preparat després d’una divertida gimcana d’ascensor, bicicleta i alforges. Quan ho tinc tot preparat he de deixar les claus i aprofito que baixa un dels dos pelegrins (basc) i em vigila la bicicleta per poder tornar les claus. Xerrem una estona i ens acomiadem. Abans de sortir de Colindres pregunto a un ciclista perquè m’informi de com anar a Santoña. Em diu que ell farà el camí al setembre. Segueixo i al cap d’uns deu minuts aquest noi amb els seus amics m’atrapa. El segon núvol gallec em ve a visitar però no m’aturo.
El camí és entre maresmes i ponts.
La quantitat i diversitat d’aus és enorme. Hi ha pescadors en barques i d’altres amb canya des dels ponts. Arribo a Santoña i vaig cap al centre a esmorzar. Prenc un cafè amb llet, un croissant i un suc de taronja (5,20 €. La noia em fa un croquis de com anar a Noja. Una rotonda, una altra i fins a cinc, finalment la senyalització de Berria i Argoños.El camí és pràcticament recte sobre les maresmes. A la dreta queda el penal del Dueso.
Ah! Abans d’arribar a Santoña hi ha un centre d’observació d’aus (Las arenillas).
Es passa per Argoños, Copillo, Noja i continuo per la Ca-141 que va a Santander. Quan passo a l’altura de Bareyo em desvio per veure l’ermita de Santa Maria de Bareyo (romànica).
Parlo una estona amb la senyora que fa el manteniment de l’església. Després, continuant aquesta forta pujada passo per Bareyo, després per Gancedo i aquí ja surt anunciat l’alberg de l’Abuelo Peuto (parada obligatòria).Passat el poble, a l’esquerra surt la indicació i després d’una forta baixada pregunto a una senyora que va amb unes vaques. Em diu que està a 400 metres, després d’una pujada que no vull mirar i que, evidentment, faig caminant.
Arribo a l’alberg i l’hospitaler em saluda i em pregunta si faré nit. Són les 12:00 (aproximadament) i li dic que continuaré, m’ofereix galetes, aigua i fruita de l’entorn (pomes i peres). La parada s’allarga uns 40 minuts. Li ensenyo la guia, comentem el camí... i ens fem una foto de comiat.Desfaig el camí i a un quilòmetre, cap a l’esquerra (sentit Somo) per passar per un poble que no recordo després d’una carretera entre eucaliptus. Arribo a una rotonda on s’agafa el carril bici que va a Somo. Són uns set quilòmetres (aproximadament) però en una única recta, que acaba en un parell de rotondes. Baixo al poble i pregunto per l’embarcador. Arribo quan falten cinc minuts pel proper trajecte. Trec el bitllet i la noia em diu que són 2,30 € i si vull que passi la bicicleta, 2,30 € més. En aquell moment se’m passa pel cap una qüestió: abandono la bicicleta ara? Potser és el moment!!!
Pujo a la barca amb l’ajut de l’operari i aprofito el trajecte per veure el paisatge, fer fotos i respondre als comentaris d’un nen molt petit, que li feia gràcia la bicicleta, les ulleres i el casc. Abans d’arribar a Santander, la barca s’atura un moment en Pedreña. A la dreta hi ha un illot que el seu nivell sobre el mar varia segons la marea. Hi ha dunes i la vegetació pròpia. Al fons, Santander.
A mida que s’acosta al final, la densitat de barques és superior. Trec la bicicleta i continuo els senyals que ara estan al terra: una fletxa, la vieira i una creu.
Surto de Santander, no sense problemes i després de preguntar diversos cops. La referència és Valdecillas (hospital). El passo (és queda a l’esquerra) i després d’una forta pujada, una rotonda i les inseparables obres, arribo al final de la pujada i triple pregunta. Una senyora m’indica cap a un costat (entrada a l’autovia). Li dic que ho tinc prohibit. Una noia em dona la mateixa resposta. Finalment, un senyor en diu que torni cap a enrere i en la primera rotonda agafi la primera sortida a la dreta (els bombers) i després un parc. Efectivament!!!
No surt anunciat Torrelavega. Indica una nacional a Burgos i una altra a Palència. És la de Palència. Un cop encaminat paro en el primer bar obert. Demano una ració de musclos i una sense alcohol. Estan fent MotoGP de Brno. La noia del bar és dominicana i com que avui som diumenge tot està alineat: sembla que ha anat a pescar els musclos.
Després de 45 minuts, arriben els musclos que em menjo al moment i continuo. Forta pujada a Peñacastillo, continuo cap a Santa Cruz de Bezana. Passen pocs cotxes, pelegrins caminant o en bici cap, els polígons industrials tancats. Arribo a Arce després d’un port curtet (un parell de quilòmetres) però que es fa dur després de més de 50 Km. Baixo i passo per un pont sobre el riu Pas. Aquí la senyalització és cap a la dreta. Miro el mapa i veig el camí groc (Camino de Santiago) i el camí gris (nacional). Em falten 13 Km per a Torrelavega.
En el mapa hi ha una indicació d’un camí “extraoficial” paral·lel a la via del tren FEVE que estalvia uns 7 Km. Agafo aquesta opció. Al final d’unes pujades i unes rotondes en obres i amb un semàfor (només hi ha un sentit) intento trobar el camí “estalvi” (que no trobo). Però veig una fletxa groga cap a Mogro a 1,5 Km. Agafo el camí (en pujada i amb herba) que faig caminant, que no s’acaba mai i que després passa a ser asfaltat. Arribo a Mogro sense haver vist l’alberg (volia el segell) i continuo cap a Cudón (forta pujada, baixada...) Al fons es veu Suances i el riu Saja-Besaya. En una rotonda, aturo a un cotxe i m’indica que he d’anar cap a Requejada per passar la Solvay. Tant de bo hi hagués un pont!!! Una pujada de més d’un quilòmetre, em torna a posar a prova. Després d’una baixada, una llarga recta i arribo a Requejada. Ja es veu la Solvay. Abans d’arribar a la Solvay es passa per Barreda. Gir a la dreta en un pont que travessa el Saja-Besaya. En la rotonda indica per una banda Santillana – Altamira i la primera sortida és a Suances. Agafo aquesta i després d’un parell de quilòmetres surt a l’esquerra la desviació a Campilengo (ruta oficial del Camino). Jo continuo recte cap a Hijojedo. S’alternen les pujades i les baixades, però sempre més pujades. La benzinera Repsol queda a la dreta i després de la recta en pujada arribo a l’ermita. A 200 metres, l’albergue Paradiso. Arribo a les 17:30. Saludo al Miguel i família que sempre estan treballant (ell està pintant) i m’instal·lo en l’habitació núm. 2. Dutxa, bugada, diari i... d’aquí a una estona el sopar i el descans merescut.
L’etapa ha estat de 81 Km.
No hay comentarios:
Publicar un comentario