Dilluns, 23 d’agost de 2010
Em llevo a les 7:30 i com que ho tinc tot quasi a punt, a les 8:00 estic esmorzant en la cafeteria de la pensió: dos sobaos, cafè amb llet i suc de taronja. A 2/4 de 9, després d’haver tret la bicicleta del garatge, reprenc la marxa. A la sortida de Vilalba em trobo amb els dos nois de Gandia que han passat la nit a l’alberg de Vilalba.
Agafo la N-634, que no para de fer constants tobogans, cap a Baamonde.
La Terra Chá galega no té res de plana. Em moc sempre entre els 500 i 550 metres, però sense tenir 200 metres plans. El dia està ennuvolat i la temperatura és de 17º C.
Passo per Alba on fotografio el cementiri, semblant al de Goiriz. La carretera va jugant amb l’autovia, que hi ha trossos que encara estan en obres. Després ve Pigara i hi ha el canvi de concello que ara és el de Guitiriz.
Passades les 9:45 arribo a Baamonde on tot està centralitzat en una rotonda. Entro en l’únic bar obert i faig el segon esmorzar (sobaos i cafè amb llet). Allà em segellen i arriben els nois de Gandia. Abans de marxar els explico la meva estratègia.
En Baamonde agafo la N-VI, que és el camino de Santiago durant uns 3 o 4 Km. Allà el camino es desvia cap a l’esquerra, direcció Miraz. Vaig avançant molts pelegrins que van caminant. Després d’uns 10 Km de continues pujades i baixades s’arriba a Guitiriz.
Aprofito per fer una travessa (1a jornada de la lliga 2010-11), comprar fruita i descansar una mica. A partir d’aquest punt i durant uns 10 Km la carretera es converteix en N-VI. Arribat a Teixero, una rotonda m’envia a l’Ac-231, direcció Sobrado, que està a 12 Km.
No sé com estarà el tema gastronòmic i abans d’agafar-la em menjo un pinxo de truita de patata.
La carretera comarcal és una llarga recta d’uns 8 o 9 Km, que puja i baixa, però més del primer que del segon, doncs l’altímetre arriba a 650 metres (punt més alt del Camino del Norte). Quan arribo a un poblet (que ara no recordo) veig un cicloturista que va vestit de fluorescent que em fa senyals amb les mans. No sé qui és. Quan m’acosto veig que es tracta del Berna que s’ha quedat acompanyant a la Sílvia. Ja només queden 4 Km, que encara que no són plans, són més de baixada que pujada.
Arribem a Sobrado cap a les 13:30. He fet 62 Km per carretera, més ràpid del que em pensava.
Vaig a l’alberg que es troba en el monestir de Sobrado dos Monxes. Es tracta d’un monestir cistercenc fundat l’any 952, d’estil romànic.
L’alberg està tancat i obren a les 16:30 però algú ha trucat a la porta i aprofitant que obren, demanem si ens deixen i ho fan.
Aparco la bicicleta en el claustre dels pelegrins i faig la rutina pelegrina (excepte la bugada, que el dia està molt humit i durant el camí ha plogut una mica). Les dutxes, a més comunitàries, caldria adaptar-les a les exigències higièniques del segle XXI. Però bé, només em falta un dia.
Vaig a dinar al poble on surten d’un bar l’Stefano, el Filippo i en Berna. Van a l’alberg i tornen perquè no obren fins a les 16:30.
El dinar es fa esperar (2/4 de 4) però la gresca entre xupitos (orujos de crema, de cafè, d’herbes...) allarga l’estona fins a les 17:00.
Aquesta nit soparem spaguettis a la carbonara, a càrrec del Filippo i l’Stefano.
Al grup format pel trio i la Sílvia s’han unit els nois de Gandia (en Berna i l’Àngel).
Torno a l’alberg on faig una visita pel monestir. Està bastant deixat, tot i que va ser el més important de Galícia. La desmortització del segle XIX va fer que s’utilitzés com a pedrera. Des del 1966, els monjos han regressat i ara hi ha una comunitat estable.
Visito el Claustro de los Medallones, la cuina, la Sala Capitular i la Capella de Santa Magdalena.
La parella d’italians fan el sopar d’spaguettis a la carbonara.
Acabat el sopar vaig a veure les pregàries cantades (21:15) que fan els monjos. L’ambient i l’atmosfera de l’acte és espectacular. Són uns 25 minuts molt emocionants, independentment de les creences que tingui cadascú.A les 22:00 un frare (Pablo) passa per apagar els llums. Després alguns pelegrins amb poca educació fan el tonto. Passo la nit totalment en blanc.
Em llevo a les 7:30 i com que ho tinc tot quasi a punt, a les 8:00 estic esmorzant en la cafeteria de la pensió: dos sobaos, cafè amb llet i suc de taronja. A 2/4 de 9, després d’haver tret la bicicleta del garatge, reprenc la marxa. A la sortida de Vilalba em trobo amb els dos nois de Gandia que han passat la nit a l’alberg de Vilalba.
Agafo la N-634, que no para de fer constants tobogans, cap a Baamonde.
La Terra Chá galega no té res de plana. Em moc sempre entre els 500 i 550 metres, però sense tenir 200 metres plans. El dia està ennuvolat i la temperatura és de 17º C.
Passo per Alba on fotografio el cementiri, semblant al de Goiriz. La carretera va jugant amb l’autovia, que hi ha trossos que encara estan en obres. Després ve Pigara i hi ha el canvi de concello que ara és el de Guitiriz.
Passades les 9:45 arribo a Baamonde on tot està centralitzat en una rotonda. Entro en l’únic bar obert i faig el segon esmorzar (sobaos i cafè amb llet). Allà em segellen i arriben els nois de Gandia. Abans de marxar els explico la meva estratègia.
En Baamonde agafo la N-VI, que és el camino de Santiago durant uns 3 o 4 Km. Allà el camino es desvia cap a l’esquerra, direcció Miraz. Vaig avançant molts pelegrins que van caminant. Després d’uns 10 Km de continues pujades i baixades s’arriba a Guitiriz.
Aprofito per fer una travessa (1a jornada de la lliga 2010-11), comprar fruita i descansar una mica. A partir d’aquest punt i durant uns 10 Km la carretera es converteix en N-VI. Arribat a Teixero, una rotonda m’envia a l’Ac-231, direcció Sobrado, que està a 12 Km.
No sé com estarà el tema gastronòmic i abans d’agafar-la em menjo un pinxo de truita de patata.
La carretera comarcal és una llarga recta d’uns 8 o 9 Km, que puja i baixa, però més del primer que del segon, doncs l’altímetre arriba a 650 metres (punt més alt del Camino del Norte). Quan arribo a un poblet (que ara no recordo) veig un cicloturista que va vestit de fluorescent que em fa senyals amb les mans. No sé qui és. Quan m’acosto veig que es tracta del Berna que s’ha quedat acompanyant a la Sílvia. Ja només queden 4 Km, que encara que no són plans, són més de baixada que pujada.
Arribem a Sobrado cap a les 13:30. He fet 62 Km per carretera, més ràpid del que em pensava.
Vaig a l’alberg que es troba en el monestir de Sobrado dos Monxes. Es tracta d’un monestir cistercenc fundat l’any 952, d’estil romànic.
L’alberg està tancat i obren a les 16:30 però algú ha trucat a la porta i aprofitant que obren, demanem si ens deixen i ho fan.
Aparco la bicicleta en el claustre dels pelegrins i faig la rutina pelegrina (excepte la bugada, que el dia està molt humit i durant el camí ha plogut una mica). Les dutxes, a més comunitàries, caldria adaptar-les a les exigències higièniques del segle XXI. Però bé, només em falta un dia.
Vaig a dinar al poble on surten d’un bar l’Stefano, el Filippo i en Berna. Van a l’alberg i tornen perquè no obren fins a les 16:30.
El dinar es fa esperar (2/4 de 4) però la gresca entre xupitos (orujos de crema, de cafè, d’herbes...) allarga l’estona fins a les 17:00.
Aquesta nit soparem spaguettis a la carbonara, a càrrec del Filippo i l’Stefano.
Al grup format pel trio i la Sílvia s’han unit els nois de Gandia (en Berna i l’Àngel).
Torno a l’alberg on faig una visita pel monestir. Està bastant deixat, tot i que va ser el més important de Galícia. La desmortització del segle XIX va fer que s’utilitzés com a pedrera. Des del 1966, els monjos han regressat i ara hi ha una comunitat estable.
Visito el Claustro de los Medallones, la cuina, la Sala Capitular i la Capella de Santa Magdalena.
La parella d’italians fan el sopar d’spaguettis a la carbonara.
Acabat el sopar vaig a veure les pregàries cantades (21:15) que fan els monjos. L’ambient i l’atmosfera de l’acte és espectacular. Són uns 25 minuts molt emocionants, independentment de les creences que tingui cadascú.A les 22:00 un frare (Pablo) passa per apagar els llums. Després alguns pelegrins amb poca educació fan el tonto. Passo la nit totalment en blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario