A 1/4 de 8 sona l'alarma del mòbil. M'espero una estona i em llevo per anar a esmorzar a les 8.
Em trobo a la porta del menjador al Gabriele. L'esmorzar és correcte: llet amb cola cao, cereals, cafè amb llet, torrades i suc.
Vaig a buscar la bicicleta i ens fem la foto de comiat.
Passades les 9, surto a fer la nova etapa. Les obres i la mala senyalització dificulten l'orientació. M'espero a dalt de la rampa de sortida al carrer i unes pelegrines m'indiquen el camí.
Baixo uns 200 metres i veig la primera fletxa groga. Indica un tram d'escales que quan les veig la decisió és ràpida, sense cap mena de dubte.
Continuo baixant, pregunto i m'indiquen com agafar la carretera cap a Portugalete. Encara que les indicacions semblen clares, la gran quantitat d'obres dificulta el camí. Finalment, agafo la carretera a l'altura de l'Hospital de Cruces i després un parell de rotondes direcció Barakaldo. Vaig seguint la ria del Nervión, amb un paisatge industrial que ha viscut millors anys. Passo per Barakaldo i immediatament després d'un passeig molt llarg que acaba en un pont estil "Calatrava", torno a preguntar. El noi em diu que he de travessar el pont i arribaré a Sestao (el Bronx, segons ell) i a continuació Portugalete.
Efectivament, quan arribo a Sestao veig un grupet de nois amb actituds poc clares i que tenen un parell de cotxes oberts, treien algun aparell de no sé quin propietari. Són educats i em saluden.
Per travessar Sestao cal seguir un únic carrer però que no té 50 metres rectes, fa ziga-zagues i tot està en obres.
Veig els núvols gallecs que semblen que em volen saludar.
Abans d'arribar a Portugalete, fan el primer avís i al segon m'he d'aixoplugar en una marquesina de BiskaBus. El transbordador (patrimoni de la UNESCO) està just al davant.
Parlo força estona (mentre plou) amb un senyor que m'explica que s'ha oblidat el paraigües i ell mateix em diu que cal que agafi el carrer Carlos V (¿?) i pujant cap a l'esquerra agafi el Bidegorri. Mentre pujo, veig una botiga de fruita amb caixes a la vorera i aprofito per comprar: dos préssecs i un plàtan (0,80 €). Segueixo i passat el cementiri pregunto a un ciclista pel Bidegorri i és precisament el camí pel qual ve ell.
És un camí excepcional: hi ha dos carrils per bicicletes, un per a cada sentit, i un altre carril per peatons. El carrer baixa, després passa per un pont i continua. A la llunyania veig un accident en l'autovia del Cantàbric. Aquest camí té uns 20 quilòmetres i, fins i tot, amb àrees de descans, senyals que indiquen el pendent, senyals de perill d'animals que poden passar (em trobo a tres ases i l'amo).
Arribo a una bifurcació i passats uns 50 m li pregunto a un senyor per anar a Muskiz. Justament era l'altra opció. Continuo fins que s'acaba el camí i pregunto a un senyor que em diu que a l'esquerra puc agafar la N-634. Porto 200 metres, quan un ciclista s'atura i em diu si estic fent el Camino. Em diu que és millor un altre camí. Ell mateix m'acompanya on comença una senda i on em trobo quatre pelegrins que van caminant. Al cap de 500 metres passem per un tros de platja (caminant per la sorra). A l'esquerra hi ha un camp de dunes (no es pot passar) i a la dreta la platja. Travesso un pont sobre una ria i arribo a Poveña. Veig l'alberg i que encara que no està obert s'ofereixen a posar-me el segell.
A uns 200 metres hi ha uns bars i en un que té terrassa demano un pinxo de truita de patates i una coca-cola. En acabar, la mateixa cambrera m'indica el camí. El camí continua amb uns 300 metres d'escales "bestials". Amb prou feines aguanto la bicicleta, les alforges i el meu pes. Sembla que l'apòstol vulgui ajudar-me i arribo a dalt. Tres cicloturistes italians, que anaven davant meu, em feliciten. Em fan una foto i jo els faig una a ells. Són de Milà (Lombardia). El camí continua per una ruta verda seguint els penya-segats. És increïble!!!
Després d'uns 10 quilòmetres arribo a Ontón (primer poble de Cantàbria). Travesso la N-634, sempre seguint les fletxes grogues i després d'una forta pujada arribo a unes quantes cases que corresponen al poble d'Ontón.
En una pujada d'uns 200 metres i de més d'un 15 % de desnivell, peu a terra i a empènyer. Passo a un senyor que em felicita per l'esforç i em diu que ell està operat del cor.
Passant per un carrer veig un pelegrí esculpit en una paret. Li faig una foto. Més endavant, comença una pujada amb pedra solta i al cap d'uns 50 metres, peu a terra. Mentre pujo baixa un noi amb un gos cadell que ve a saludar-me. Xerrem i em diu que després la pujada és asfaltada i no tan forta. Em menjo un préssec i continuo.
Comença l'asfalt, ara és més suau però al cap d'un quilòmetre hi ha una fletxa groga cap a un camí de terra. La segueixo, però aquesta fletxa va cap a l'infern. Calculo que són uns 500 metres, amb més d'un 20 % de desnivell, en un bosc d'eucaliptus. Ho recordaré tota la vida.
Aquest camí torna a sortir a la carretera asfaltada. La carretera segueix pujant fins a 255 metres d'altitud (el llibre marca 150 metres). La baixada és molt pronunciada. S'agafa un carril verd que passa per l'estació d'Otañes i després s'arriba a Santullan. Aquí, una rampa d'un 2* % d'uns 200 metres em dona la benvinguda. La pujo caminant com puc. A mitja pujada un senyor, que estava arreglant el seu tractor, m'indica com anar a Castro Urdiales.
Agafo la carretera comarcal que puja constantment i al final... baixada a Castro Urdiales.
Passo pel mig del poble i en un pàrquing al costat de la platja, m'aturo i em menjo un plàtan. Parlo amb el noi encarregat del pàrquing i em diu que per arribar a Laredo falten uns 30 Km (després no seran tants).
Abans de sortir del poble passo per la plaça de toros on darrera està l'alberg. Paro per posar el segell. Encara no han obert (obren a les 15:30). Uns 10 pelegrins caminants esperen que obrin.
Per sortir cal superar una pujada molt llarga, rotonda i N-634.
Passo per Allendelagua, Cerdigo, Islares (parada en una benzinera per comprar aigua) i arribo a la ria de Pontarron de Guriezo. Volia acabar aquí, però veient la pujada que conduïa a l'alberg, continuo.
Passo pel poble de Pontarron de Guriezo i la carretera té un parell de quilòmetres de forta pujada. La supero i baixant a Liendo, punxada (1).
Camino fins a la benzinera. Canvio la roda del davant sense treure l'equipatge i em menjo el segon préssec. La parada m'ha fet perdre uns 45 minuts. Supero la pujada que hi ha després de Liendo i baixo a Laredo. En arribar al centre, pregunto per l'alberg de la Trinidad. Arribo a la porta, truco a l'interfon i després d'una espera injustificable em diuen que no hi ha places. Vaig al segon alberg (El Buen Pastor). A la porta el cartell és èxplicit: COMPLETO. La decisió és ràpida: continuo cap a Colindres. Són 4 Km més però plans i en un quart d'hora arribo. Primer pregunto a la Policia, d'aquí al Bodegón Jauja (em segellen, pago 5 € i agafo la clau). Seguint les indicacions de la noia arribo a l'alberg que és un edifici nou. A la planta baixa hi ha el Club del Pensionista. Em recomanen que lligui la bicicleta. Finalment, pujo la bicicleta i els bultos al segon pis. L'alberg està molt bé i només hi som 3 pelegrins. Em dutxo i vaig al Bodegón Jauja. Una ració de cloïsses amb dues cerveses sense alcohol.
Ara, després de 76 Km, toca anar a dormir.
Em trobo a la porta del menjador al Gabriele. L'esmorzar és correcte: llet amb cola cao, cereals, cafè amb llet, torrades i suc.
Vaig a buscar la bicicleta i ens fem la foto de comiat.
Passades les 9, surto a fer la nova etapa. Les obres i la mala senyalització dificulten l'orientació. M'espero a dalt de la rampa de sortida al carrer i unes pelegrines m'indiquen el camí.
Baixo uns 200 metres i veig la primera fletxa groga. Indica un tram d'escales que quan les veig la decisió és ràpida, sense cap mena de dubte.
Continuo baixant, pregunto i m'indiquen com agafar la carretera cap a Portugalete. Encara que les indicacions semblen clares, la gran quantitat d'obres dificulta el camí. Finalment, agafo la carretera a l'altura de l'Hospital de Cruces i després un parell de rotondes direcció Barakaldo. Vaig seguint la ria del Nervión, amb un paisatge industrial que ha viscut millors anys. Passo per Barakaldo i immediatament després d'un passeig molt llarg que acaba en un pont estil "Calatrava", torno a preguntar. El noi em diu que he de travessar el pont i arribaré a Sestao (el Bronx, segons ell) i a continuació Portugalete.
Efectivament, quan arribo a Sestao veig un grupet de nois amb actituds poc clares i que tenen un parell de cotxes oberts, treien algun aparell de no sé quin propietari. Són educats i em saluden.
Per travessar Sestao cal seguir un únic carrer però que no té 50 metres rectes, fa ziga-zagues i tot està en obres.
Veig els núvols gallecs que semblen que em volen saludar.
Abans d'arribar a Portugalete, fan el primer avís i al segon m'he d'aixoplugar en una marquesina de BiskaBus. El transbordador (patrimoni de la UNESCO) està just al davant.
Parlo força estona (mentre plou) amb un senyor que m'explica que s'ha oblidat el paraigües i ell mateix em diu que cal que agafi el carrer Carlos V (¿?) i pujant cap a l'esquerra agafi el Bidegorri. Mentre pujo, veig una botiga de fruita amb caixes a la vorera i aprofito per comprar: dos préssecs i un plàtan (0,80 €). Segueixo i passat el cementiri pregunto a un ciclista pel Bidegorri i és precisament el camí pel qual ve ell.
És un camí excepcional: hi ha dos carrils per bicicletes, un per a cada sentit, i un altre carril per peatons. El carrer baixa, després passa per un pont i continua. A la llunyania veig un accident en l'autovia del Cantàbric. Aquest camí té uns 20 quilòmetres i, fins i tot, amb àrees de descans, senyals que indiquen el pendent, senyals de perill d'animals que poden passar (em trobo a tres ases i l'amo).
Arribo a una bifurcació i passats uns 50 m li pregunto a un senyor per anar a Muskiz. Justament era l'altra opció. Continuo fins que s'acaba el camí i pregunto a un senyor que em diu que a l'esquerra puc agafar la N-634. Porto 200 metres, quan un ciclista s'atura i em diu si estic fent el Camino. Em diu que és millor un altre camí. Ell mateix m'acompanya on comença una senda i on em trobo quatre pelegrins que van caminant. Al cap de 500 metres passem per un tros de platja (caminant per la sorra). A l'esquerra hi ha un camp de dunes (no es pot passar) i a la dreta la platja. Travesso un pont sobre una ria i arribo a Poveña. Veig l'alberg i que encara que no està obert s'ofereixen a posar-me el segell.
A uns 200 metres hi ha uns bars i en un que té terrassa demano un pinxo de truita de patates i una coca-cola. En acabar, la mateixa cambrera m'indica el camí. El camí continua amb uns 300 metres d'escales "bestials". Amb prou feines aguanto la bicicleta, les alforges i el meu pes. Sembla que l'apòstol vulgui ajudar-me i arribo a dalt. Tres cicloturistes italians, que anaven davant meu, em feliciten. Em fan una foto i jo els faig una a ells. Són de Milà (Lombardia). El camí continua per una ruta verda seguint els penya-segats. És increïble!!!
Després d'uns 10 quilòmetres arribo a Ontón (primer poble de Cantàbria). Travesso la N-634, sempre seguint les fletxes grogues i després d'una forta pujada arribo a unes quantes cases que corresponen al poble d'Ontón.
En una pujada d'uns 200 metres i de més d'un 15 % de desnivell, peu a terra i a empènyer. Passo a un senyor que em felicita per l'esforç i em diu que ell està operat del cor.
Passant per un carrer veig un pelegrí esculpit en una paret. Li faig una foto. Més endavant, comença una pujada amb pedra solta i al cap d'uns 50 metres, peu a terra. Mentre pujo baixa un noi amb un gos cadell que ve a saludar-me. Xerrem i em diu que després la pujada és asfaltada i no tan forta. Em menjo un préssec i continuo.
Comença l'asfalt, ara és més suau però al cap d'un quilòmetre hi ha una fletxa groga cap a un camí de terra. La segueixo, però aquesta fletxa va cap a l'infern. Calculo que són uns 500 metres, amb més d'un 20 % de desnivell, en un bosc d'eucaliptus. Ho recordaré tota la vida.
Aquest camí torna a sortir a la carretera asfaltada. La carretera segueix pujant fins a 255 metres d'altitud (el llibre marca 150 metres). La baixada és molt pronunciada. S'agafa un carril verd que passa per l'estació d'Otañes i després s'arriba a Santullan. Aquí, una rampa d'un 2* % d'uns 200 metres em dona la benvinguda. La pujo caminant com puc. A mitja pujada un senyor, que estava arreglant el seu tractor, m'indica com anar a Castro Urdiales.
Agafo la carretera comarcal que puja constantment i al final... baixada a Castro Urdiales.
Passo pel mig del poble i en un pàrquing al costat de la platja, m'aturo i em menjo un plàtan. Parlo amb el noi encarregat del pàrquing i em diu que per arribar a Laredo falten uns 30 Km (després no seran tants).
Abans de sortir del poble passo per la plaça de toros on darrera està l'alberg. Paro per posar el segell. Encara no han obert (obren a les 15:30). Uns 10 pelegrins caminants esperen que obrin.
Per sortir cal superar una pujada molt llarga, rotonda i N-634.
Passo per Allendelagua, Cerdigo, Islares (parada en una benzinera per comprar aigua) i arribo a la ria de Pontarron de Guriezo. Volia acabar aquí, però veient la pujada que conduïa a l'alberg, continuo.
Passo pel poble de Pontarron de Guriezo i la carretera té un parell de quilòmetres de forta pujada. La supero i baixant a Liendo, punxada (1).
Camino fins a la benzinera. Canvio la roda del davant sense treure l'equipatge i em menjo el segon préssec. La parada m'ha fet perdre uns 45 minuts. Supero la pujada que hi ha després de Liendo i baixo a Laredo. En arribar al centre, pregunto per l'alberg de la Trinidad. Arribo a la porta, truco a l'interfon i després d'una espera injustificable em diuen que no hi ha places. Vaig al segon alberg (El Buen Pastor). A la porta el cartell és èxplicit: COMPLETO. La decisió és ràpida: continuo cap a Colindres. Són 4 Km més però plans i en un quart d'hora arribo. Primer pregunto a la Policia, d'aquí al Bodegón Jauja (em segellen, pago 5 € i agafo la clau). Seguint les indicacions de la noia arribo a l'alberg que és un edifici nou. A la planta baixa hi ha el Club del Pensionista. Em recomanen que lligui la bicicleta. Finalment, pujo la bicicleta i els bultos al segon pis. L'alberg està molt bé i només hi som 3 pelegrins. Em dutxo i vaig al Bodegón Jauja. Una ració de cloïsses amb dues cerveses sense alcohol.
Ara, després de 76 Km, toca anar a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario