Diumenge, 22 d’agost de 2010
A les 7:00 comencen els moviments i sóc un dels primers en llevar-me. A les 8:30, sense cap incidència en la bicicleta, després d’haver fet l’esmorzar amb el que havia comprat el dia anterior surto de l’alberg amb la sessió fotogràfica de comiat.
Després de sortir de l’alberg, al cap d’uns 100 metres s’agafa la carretera (antiga nacional) que aviat s’enfila. La carretera no té trànsit, la pujada és constant però sort de la boira baixa que fa que la temperatura sigui agradable per fer aquest esforç.
En 3 o 4 Km se salva un desnivell d’uns 250 metres, entre eucaliptus i falgueres.
De tant en tant em trobo amb pelegrins que van caminant i que passen puntualment per la carretera per després seguir pel camí.
Després hi ha una baixada a Arroxo on em desvio per anar per un caminet de terra i pedra que torna a unir-se a la carretera nacional uns quilòmetres abans de Mondoñedo.
L’arribada a Mondoñedo es fa interminable, una llarga recta d’una carretera comarcal, es passa per l’estació d’autobusos i els carrers es converteixen en carrers empedrats, cosa que complica el fet d’avançar.
Arribo a la plaza de la Catedral, que és realment magnífica (llàstima que permetin l’aparcament de cotxes). Un segon esmorzar en el bar El peregrino on parlo amb un grup de Jaen (són 8) i una parella d’italians (de Torino). Després d’esmorzar faig una petita visita turística per Mondoñedo. La plaza del Seminario (on estan fent obres en la façana i hi ha una grua), després la Fonte Vella, l’escultura dedicada a Álvaro Cunqueiro (va néixer aquí) que hi ha en la plaza de la Catedral, algunes inscripcions de gent il·lustre del poble, el Convento Concepcionistas (on estan resant i cantant) i la iglesia Parroquial de Santiago. Després torno al camí on la pujada és constant i amb trams d’un 12 – 14 % o més. A 4,6 Km/h en bicicleta, em poso a caminar amb el grup de Jaen.
Passats els 200 metres de desnivell, la cosa és més “suau” i els abandono, però la cosa dura poc i el pendent es torna a imposar fins passat el poble
(quatre cases de pagesos, que estan treballant malgrat ser diumenge, i una màquina de begudes que faig servir). Un senyor que està recollint herba em desitja bon viatge, li agraeixo i li comento que ha de treballar fins i tot diumenge. Em diu que els animals mengen tots els dies. Passo el “poble” i segueixo la carretera que no deixa d’enfilar-se fins a més de 550 metres. En la incorporació a la carretera nacional, una fletxes em despisten i acabo dalt de tot, en un turó on està el cementiri.
Torno enrere, recupero la carretera i segueixo cap a Gontán després d’uns 5 o 6 Km d’intens trànsit.
Em desvio per passar per Gontán i visitar-lo però resulta que no hi ha absolutament res, ni gent en l’únic carrer que passo abans de tornar a incorporar-me a la carretera.
Després de 600 metres arribo a Abadín on en un bar de carretera que hi ha a la dreta paro per dinar.
Una ració de calamars i una cervesa sense alcohol.
Ara comença a fer calor però cal continuar i arribar al següent final d’etapa on el tema d’allotjament probablement estigui complicat.
Continuo fins a Vilalba per la zona que els gallecs anomenen Terra Chá, que representa que és plana. No és cert. Hi ha unes rectes interminables, amb baixades suaus i pujades molt llargues de més d’un quilòmetre.
Passo per molts pobles (que ara no recordo) constituïts per tres cases aïllades i dues més a peu de carretera i, de vegades, sense bar. Em sembla haver vist una benzinera i un bar – restaurant on feien graellades.
Candia, Castromaior, Martiñan, Canal, Goiriz (on paro per fer una foto a l’església que té adossat el cementiri).
Finalment, Vilalba s’acosta. Això m’ho indica uns rètols del Parador Nacional de Turismo i una carretera que anuncia El Ferrol. Em desvio a la primera sortida de Vilalba i en una rotonda gran agafo la primera a la dreta perquè la guia diu que l’alberg està abans d’arribar al poble. Pregunto a una parella i m’indiquen que està allà al costat i que és un edifici negre. Ràpidament ho identifico, arribo i entro. Em diuen que no arribarà l’hospitalera fins a les 17:00 (són les 16:00) i que miri en el segon pis a veure si trobo una llitera vacant. Pujo i està tot ocupat.
Una altra opció que em donen és continuar fins a Baamonde, que és l’alberg següent i que és més gran.
No estic per fer aquest esforç i decideixo anar al poble per trobar altres opcions.
Hi ha una recta de més d’un quilòmetre i quan porto una mica més de la meitat aprofito que surt un senyor de casa seva per preguntar-li. M’informa amablement i acabo en un bar que està en la carretera que va al Ferrol. El senyor m’informa de 3 o 4 opcions (pensió Seijo que està al costat), Casa de los Curas (darrera l’església, encara que no és segur que obrin) i un parell d’hostals. Trio la primera opció per proximitat on després d’informar-me em diuen que puc quedar-me al preu de 15 €. Aparco la bicicleta en un local tancat que tenen davant la pensió i desplego la rutina pelegrina, un dia més i un dia menys. Avui dormiré sol!! És increïble!!
Em falten 115 Km, que si tot va bé, podré fer en dos dies. L’etapa, encara que sembli curta (51 Km) ha estat realment dura.
A la tarda he visitat la població de Vilalba (poble natal de Manuel Fraga, com un bust ho indica en una plaça). El poble no té gaire cosa, a més sent diumenge a la tarda, encara menys perquè un museu que té està tancat.
El més destacable és la Torre de los Andrade, que ara forma part del Parador Nacional de Turisme, l’església de Santa Maria (bastant nova) i un parell de carrers peatonals (poca cosa més).
A les 20:0 faig un sopar ràpid en una cafeteria (ració d’ensaladilla russa, una cervesa sense alcohol i dues peces de fruita).
Després torno a la pensió Seijo i abans d’anar a l’habitació parlo amb l’home de la pensió sobre els detalls del proper dia.
Avui, aprofitant que dormiré sol, veuré el partit de bàsquet entre Espanya i EEUU (amistós preparatori per al mundial). El partit el veig a estones (estic adormit) i just puc veure el final ajustat, on Espanya perd 85-84.
A les 7:00 comencen els moviments i sóc un dels primers en llevar-me. A les 8:30, sense cap incidència en la bicicleta, després d’haver fet l’esmorzar amb el que havia comprat el dia anterior surto de l’alberg amb la sessió fotogràfica de comiat.
Després de sortir de l’alberg, al cap d’uns 100 metres s’agafa la carretera (antiga nacional) que aviat s’enfila. La carretera no té trànsit, la pujada és constant però sort de la boira baixa que fa que la temperatura sigui agradable per fer aquest esforç.
En 3 o 4 Km se salva un desnivell d’uns 250 metres, entre eucaliptus i falgueres.
De tant en tant em trobo amb pelegrins que van caminant i que passen puntualment per la carretera per després seguir pel camí.
Després hi ha una baixada a Arroxo on em desvio per anar per un caminet de terra i pedra que torna a unir-se a la carretera nacional uns quilòmetres abans de Mondoñedo.
L’arribada a Mondoñedo es fa interminable, una llarga recta d’una carretera comarcal, es passa per l’estació d’autobusos i els carrers es converteixen en carrers empedrats, cosa que complica el fet d’avançar.
Arribo a la plaza de la Catedral, que és realment magnífica (llàstima que permetin l’aparcament de cotxes). Un segon esmorzar en el bar El peregrino on parlo amb un grup de Jaen (són 8) i una parella d’italians (de Torino). Després d’esmorzar faig una petita visita turística per Mondoñedo. La plaza del Seminario (on estan fent obres en la façana i hi ha una grua), després la Fonte Vella, l’escultura dedicada a Álvaro Cunqueiro (va néixer aquí) que hi ha en la plaza de la Catedral, algunes inscripcions de gent il·lustre del poble, el Convento Concepcionistas (on estan resant i cantant) i la iglesia Parroquial de Santiago. Després torno al camí on la pujada és constant i amb trams d’un 12 – 14 % o més. A 4,6 Km/h en bicicleta, em poso a caminar amb el grup de Jaen.
Passats els 200 metres de desnivell, la cosa és més “suau” i els abandono, però la cosa dura poc i el pendent es torna a imposar fins passat el poble
(quatre cases de pagesos, que estan treballant malgrat ser diumenge, i una màquina de begudes que faig servir). Un senyor que està recollint herba em desitja bon viatge, li agraeixo i li comento que ha de treballar fins i tot diumenge. Em diu que els animals mengen tots els dies. Passo el “poble” i segueixo la carretera que no deixa d’enfilar-se fins a més de 550 metres. En la incorporació a la carretera nacional, una fletxes em despisten i acabo dalt de tot, en un turó on està el cementiri.
Torno enrere, recupero la carretera i segueixo cap a Gontán després d’uns 5 o 6 Km d’intens trànsit.
Em desvio per passar per Gontán i visitar-lo però resulta que no hi ha absolutament res, ni gent en l’únic carrer que passo abans de tornar a incorporar-me a la carretera.
Després de 600 metres arribo a Abadín on en un bar de carretera que hi ha a la dreta paro per dinar.
Una ració de calamars i una cervesa sense alcohol.
Ara comença a fer calor però cal continuar i arribar al següent final d’etapa on el tema d’allotjament probablement estigui complicat.
Continuo fins a Vilalba per la zona que els gallecs anomenen Terra Chá, que representa que és plana. No és cert. Hi ha unes rectes interminables, amb baixades suaus i pujades molt llargues de més d’un quilòmetre.
Passo per molts pobles (que ara no recordo) constituïts per tres cases aïllades i dues més a peu de carretera i, de vegades, sense bar. Em sembla haver vist una benzinera i un bar – restaurant on feien graellades.
Candia, Castromaior, Martiñan, Canal, Goiriz (on paro per fer una foto a l’església que té adossat el cementiri).
Finalment, Vilalba s’acosta. Això m’ho indica uns rètols del Parador Nacional de Turismo i una carretera que anuncia El Ferrol. Em desvio a la primera sortida de Vilalba i en una rotonda gran agafo la primera a la dreta perquè la guia diu que l’alberg està abans d’arribar al poble. Pregunto a una parella i m’indiquen que està allà al costat i que és un edifici negre. Ràpidament ho identifico, arribo i entro. Em diuen que no arribarà l’hospitalera fins a les 17:00 (són les 16:00) i que miri en el segon pis a veure si trobo una llitera vacant. Pujo i està tot ocupat.
Una altra opció que em donen és continuar fins a Baamonde, que és l’alberg següent i que és més gran.
No estic per fer aquest esforç i decideixo anar al poble per trobar altres opcions.
Hi ha una recta de més d’un quilòmetre i quan porto una mica més de la meitat aprofito que surt un senyor de casa seva per preguntar-li. M’informa amablement i acabo en un bar que està en la carretera que va al Ferrol. El senyor m’informa de 3 o 4 opcions (pensió Seijo que està al costat), Casa de los Curas (darrera l’església, encara que no és segur que obrin) i un parell d’hostals. Trio la primera opció per proximitat on després d’informar-me em diuen que puc quedar-me al preu de 15 €. Aparco la bicicleta en un local tancat que tenen davant la pensió i desplego la rutina pelegrina, un dia més i un dia menys. Avui dormiré sol!! És increïble!!
Em falten 115 Km, que si tot va bé, podré fer en dos dies. L’etapa, encara que sembli curta (51 Km) ha estat realment dura.
A la tarda he visitat la població de Vilalba (poble natal de Manuel Fraga, com un bust ho indica en una plaça). El poble no té gaire cosa, a més sent diumenge a la tarda, encara menys perquè un museu que té està tancat.
El més destacable és la Torre de los Andrade, que ara forma part del Parador Nacional de Turisme, l’església de Santa Maria (bastant nova) i un parell de carrers peatonals (poca cosa més).
A les 20:0 faig un sopar ràpid en una cafeteria (ració d’ensaladilla russa, una cervesa sense alcohol i dues peces de fruita).
Després torno a la pensió Seijo i abans d’anar a l’habitació parlo amb l’home de la pensió sobre els detalls del proper dia.
Avui, aprofitant que dormiré sol, veuré el partit de bàsquet entre Espanya i EEUU (amistós preparatori per al mundial). El partit el veig a estones (estic adormit) i just puc veure el final ajustat, on Espanya perd 85-84.
No hay comentarios:
Publicar un comentario