Dissabte, 21 d’agost de 2010
A partir de les 6:00 es desperten els primers. Aquesta nit m’han estat molestant contínuament els mosquits. A les 7:00 em llevo (només queden dos a l’habitació) i quan vaig al lavabo veig que un mosquit m’ha picat a l’ull.
Miro la bicicleta i veig que, afortunadament, no hi ha cap problema. Recullo el material i esmorzo: sobao “Jesulín” i suc.
M’acomiado del Juan Carlos. A ¾ de 8 surto de l’alberg. Els cotxes encara van amb llums. La temperatura i el dia és ideal. Els primers quilòmetres, malgrat les contínues pujades i baixades, es fan bé.
Passo per Villaoril i altres pobles i aviat arribo a Navía, on tot està tancat. La ria de Navía a aquesta hora té una llum espectacular.
Passat Navía tota la baixada anterior s’ha de tornar a recuperar. Pujades, rotondes... desviació a Xarrio. Es travessa la línia FEVE per sota i aviat s’arriba a La Caridad. Continuo recte sense aturar-me per entrar al poble. Ara la carretera és més plana: la densitat de trànsit està bé. Segueixo la N-634 cap a Tapia del Casariego. Em sap greu no passar per l’alberg malgrat les bones referències però el dia d’avui és complicat (albergs i orografia).
Aquesta darrera part fins a Ribadeo és més plana. Abans d’arribar a Barres veig un bar obert i entro a fer el segon esmorzar. Des de dintre veig passar als italians i al Berna.
Arribo a Barres i seguint la guia em desvio de la nacional per anar cap a Figueras. És una comarcal molt estreta però que en dos quilòmetres només ha passat un cotxe. Arribat a Figueras pregunto per anar a Ribadeo. Uns senyors m’indiquen cap a l’autovia (a la qual no puc accedir). Retorno i una senyora em diu que entri a la rotonda i agafi l’opció “Area de descanso”.
És un vial paral·lel a l’autovia i que acaba en una àrea de descans, tocant la ria de Ribadeo. Passo pel pont de los Santos per la zona de vianants. La vista és espectacular!!! He arribat a Galícia!!! En Ribadeo busco l’Oficina d’Informació i Turisme que encara no ha obert. Allà trobo a la Sílvia (Valladolid – Bolívia) amb la qual faré l’etapa Ribadeo – Lorenzà.
Sortim buscant la carretera Lu-2507 que està passat el camp de futbol i una mica abans de l’estació FEVE, on s’acaba el carrer.
Agafo la carretera per “intuïció” i quan porto uns 500 metres d’intensa pujada pregunto a una senyora (per assegurar-me) i em diu que és tot el contrari (m’envia a la N-634 que va a La Coruña). Abans de desfer el camí, li preguntem a un senyor que està treballant amb el tractor i que amablement para el motor. Ens diu que anem bé i ens dona les direccions. Cal anar a Vilela, després San Vicente i passada una rotonda (que trobarem a uns 15 o 20 Km) cap a Vilamar. Entre Vilar i San Vicente trobem un bar obert i és l’hora de dinar. Un entrepà de tonyina amb tomàquet va bé.
Després d’un descans merescut, continuem amb un sol de justícia (34 º C). Primer la carretera és relativament plana però arriba un moment que comença la part dura. Fins i tot, donat que no hi ha trànsit, circulem per la vorera de l’esquerra per aprofitar la mica d’ombra que hi ha dels eucaliptus.
Aquesta puja arriba a 285 metres i després en la rotonda surt indicat Villamar. Ara la carretera és totalment en baixada però està en molt mal estat i amb molta ombra banda i banda. Al final, una pujada d’un quilòmetre ens porta a la N-634. La incorporació és una mica perillosa però a partir d’aquí són 4 o 5 quilòmetres per arribar a Lorenzà. Passades les 16:00 arribem a un bar on ens segellen i prenem una coca-cola i ens animen per acabar el camí.
Arribo a l’alberg i em donen la benvinguda els italians i en Berna. L’alberg, sembla que està complet, però diuen que ni hi ha problemes perquè obriran el poliesportiu.
Desplego la rutina del pelegrí i després vaig a comprar al poble, donat que demà és diumenge i tot estarà tancat. Compro fruita i per l’esmorzar.
Després ve la Susi (hospitalera) i fitxa als pelegrins. M’hauré d’esperar a les 21:25, que serà quan torni per conduir-nos al poliesportiu. Finalment, trobo una plaça vacant a l’alberg i puc quedar-me.
Anem a sopar a un bar del poble la Sílvia, una noia de Pamplona i el Vicente (Vilanova i la Geltrú). La conversa s’allarga i al final vaig a dormir a prop de les 23:00.L’etapa ha estat de 71 Km.
A partir de les 6:00 es desperten els primers. Aquesta nit m’han estat molestant contínuament els mosquits. A les 7:00 em llevo (només queden dos a l’habitació) i quan vaig al lavabo veig que un mosquit m’ha picat a l’ull.
Miro la bicicleta i veig que, afortunadament, no hi ha cap problema. Recullo el material i esmorzo: sobao “Jesulín” i suc.
M’acomiado del Juan Carlos. A ¾ de 8 surto de l’alberg. Els cotxes encara van amb llums. La temperatura i el dia és ideal. Els primers quilòmetres, malgrat les contínues pujades i baixades, es fan bé.
Passo per Villaoril i altres pobles i aviat arribo a Navía, on tot està tancat. La ria de Navía a aquesta hora té una llum espectacular.
Passat Navía tota la baixada anterior s’ha de tornar a recuperar. Pujades, rotondes... desviació a Xarrio. Es travessa la línia FEVE per sota i aviat s’arriba a La Caridad. Continuo recte sense aturar-me per entrar al poble. Ara la carretera és més plana: la densitat de trànsit està bé. Segueixo la N-634 cap a Tapia del Casariego. Em sap greu no passar per l’alberg malgrat les bones referències però el dia d’avui és complicat (albergs i orografia).
Aquesta darrera part fins a Ribadeo és més plana. Abans d’arribar a Barres veig un bar obert i entro a fer el segon esmorzar. Des de dintre veig passar als italians i al Berna.
Arribo a Barres i seguint la guia em desvio de la nacional per anar cap a Figueras. És una comarcal molt estreta però que en dos quilòmetres només ha passat un cotxe. Arribat a Figueras pregunto per anar a Ribadeo. Uns senyors m’indiquen cap a l’autovia (a la qual no puc accedir). Retorno i una senyora em diu que entri a la rotonda i agafi l’opció “Area de descanso”.
És un vial paral·lel a l’autovia i que acaba en una àrea de descans, tocant la ria de Ribadeo. Passo pel pont de los Santos per la zona de vianants. La vista és espectacular!!! He arribat a Galícia!!! En Ribadeo busco l’Oficina d’Informació i Turisme que encara no ha obert. Allà trobo a la Sílvia (Valladolid – Bolívia) amb la qual faré l’etapa Ribadeo – Lorenzà.
Sortim buscant la carretera Lu-2507 que està passat el camp de futbol i una mica abans de l’estació FEVE, on s’acaba el carrer.
Agafo la carretera per “intuïció” i quan porto uns 500 metres d’intensa pujada pregunto a una senyora (per assegurar-me) i em diu que és tot el contrari (m’envia a la N-634 que va a La Coruña). Abans de desfer el camí, li preguntem a un senyor que està treballant amb el tractor i que amablement para el motor. Ens diu que anem bé i ens dona les direccions. Cal anar a Vilela, després San Vicente i passada una rotonda (que trobarem a uns 15 o 20 Km) cap a Vilamar. Entre Vilar i San Vicente trobem un bar obert i és l’hora de dinar. Un entrepà de tonyina amb tomàquet va bé.
Després d’un descans merescut, continuem amb un sol de justícia (34 º C). Primer la carretera és relativament plana però arriba un moment que comença la part dura. Fins i tot, donat que no hi ha trànsit, circulem per la vorera de l’esquerra per aprofitar la mica d’ombra que hi ha dels eucaliptus.
Aquesta puja arriba a 285 metres i després en la rotonda surt indicat Villamar. Ara la carretera és totalment en baixada però està en molt mal estat i amb molta ombra banda i banda. Al final, una pujada d’un quilòmetre ens porta a la N-634. La incorporació és una mica perillosa però a partir d’aquí són 4 o 5 quilòmetres per arribar a Lorenzà. Passades les 16:00 arribem a un bar on ens segellen i prenem una coca-cola i ens animen per acabar el camí.
Arribo a l’alberg i em donen la benvinguda els italians i en Berna. L’alberg, sembla que està complet, però diuen que ni hi ha problemes perquè obriran el poliesportiu.
Desplego la rutina del pelegrí i després vaig a comprar al poble, donat que demà és diumenge i tot estarà tancat. Compro fruita i per l’esmorzar.
Després ve la Susi (hospitalera) i fitxa als pelegrins. M’hauré d’esperar a les 21:25, que serà quan torni per conduir-nos al poliesportiu. Finalment, trobo una plaça vacant a l’alberg i puc quedar-me.
Anem a sopar a un bar del poble la Sílvia, una noia de Pamplona i el Vicente (Vilanova i la Geltrú). La conversa s’allarga i al final vaig a dormir a prop de les 23:00.L’etapa ha estat de 71 Km.
No hay comentarios:
Publicar un comentario