Dijous, 19 d’agost de 2010
A ¼ de 8 em llevo i començo a fer les coses habituals, mirant de no fer soroll en la cabana. Quan torno del lavabo m’adono que la roda de darrere està punxada (ja he perdut el compte!!!)
Esmorzo tranquil·lament i després començo el procés. Li dono la pressió necessària per acabar de donar-li en una benzinera. El Berna se’n va i em diu que ja ens trobarem. A prop de les 9:00 surto del càmping cap a Gijón, desfent el camí que vaig fer ahir a la tarda. El dia està ennuvolat i sembla que no passaré calor. A 2/4 de 10 estic en el centre de Gijón, on tot està tancat i només hi ha banyistes matiners i alguns que van corrent per la Playa de San Lorenzo. Pregunto per anar a Avilés i m’informen molt bé: Port – La Calzada i Avilés.
El port de Gijón té uns carrerons estrets, amb sidreries, després ve el port pesquer i després el port d’embarcacions grans.
La Calzada no és cap poble, és un centre comercial.
Finalment, agafo l’As-29 que és la carretera comarcal que uneix Gijón amb Avilés. Inicialment, la carretera és tranquil·la i les pujades són suaus.
Aprofito una benzinera per donar pressió i més endavant un bar per fer el segon esmorzar. A mida que un s’acosta a Avilés, la densitat de camions és més gran i es veuen més empreses, xemeneies i un polígon industrial de 4 o 5 quilòmetres de llarg.
Entre la forta industrialització i el dia gris, li donen a Avilés un caràcter fosc. Quan arribo a Avilés m’encamino al centre històric.
Veig la plaza del Ayuntamiento, l’església de San Nicolás de Bari i el Conservatorio.
És un ciutat que enganya: el centre està molt ben cuidat i arreglat, molt agradable.
Desfaig el camí pel carrer Ruíz Gómez i a mà esquerra segueixo l’avinguda del Muelle. A la dreta em queda el port i la ria d’Avilés. Passo davant l’estació d’autobusos i en una rotonda giro a l’esquerra cap a Deportes Roxin. Compro una càmera i pregunto per anar a Cudillero. Sortint de la botiga d’esports hi ha una botiga de fruita on faig l’avituallament.
Segueixo l’avinguda de Lugo fins al final i després cap a l’esquerra passant per Piedras Blancas. Aquest tros és pràcticament urbà (d’Avilés) i s’ha d’anar amb molt de compte dels autobusos, camions i cotxes. En Piedras Blancas veig un forn obert, des d’on es pot vigilar la bicicleta i entro per dinar: dos trossos d’empanada, una coca-cola i endavant.
És la una i la calor comença a apretar de valent. Un ciclista m’anima quan m’estic posant crema en la cara, braços i cames. La carretera va pujant però es fa bé. Abans d’arribar a la desviació que va cap a l’aeroport d’Astúries, la N-632 està tancada per un esllavissament (ja m’ho havien dit).
Continuo i en arribar a la benzinera hi ha unes tanques, que sortejo i continuo. Després hi ha una forta pujada i cap a la meitat es veu l’efecte de l’esllavissament sobre la carretera.
A dalt del port hi ha un bar obert i entro per fer un descanset.
Els homes del bar m’animen per anar a Cudillero, dient que és fàcil, malgrat les pujades que queden.
Es passa per un pont sobre la ria de Pravia (sobre el riu Nalón) en el qual, desgraciadament, no em puc aturar.
Hi ha una baixada a Soto del Barco i després una pujada a Muros de Nalón. En la pujada a Muros de Nalón, miro enrere i veig dos cicloturistes. Abans d’arribar a dalt, el que va més ràpid el tinc a 50 metres. M’adono que és l’Stefano. Esperem al Filippo i ens saludem. M’informen que el Berna encara està dinant en Avilés. Anem els tres junts cap al Pito, on ells es queden i jo continuo cap a Soto de Luiña. Al cap d’uns minuts surt la desviació a Cudillero i m’informen que Soto de Luiña està a uns 11 o 12 quilòmetres. Pujades i baixades es van succeint però ja queda menys. En una baixada em salto una desviació xacobea a la dreta i passo per un viaducte que en la seva sortida només permet la incorporació a Luarca – A Coruña i la Cu-6. He d’agafar la comarcal a la força i entro en unes cases aïllades on rebo informació contradictòria. Primer giro a la dreta i al cap de 100 metres una senyora des de casa seva em diu que és al contrari. La senyora té raó.
Aquesta carretera és la més tranquil·la que he vist avui. Em porta a un mirador des d’on es veu la Playa de San Pedro, on paro i em menjo una pera.
Baixant a baix de tot, ja surt la desviació a Soto de Luiña (1,5 Km). Arribo al poble on em trobo dos cicloturistes d’Hellin (Albacete). Estan dubtant si quedar-se o continuar. Com que jo ho tinc clar, vaig a les antigues escoles on ja hi ha uns quants pelegrins. Una noia estrangera em diu que passi i deixi el sac.
Després vaig al bar Ecu on la cambrera m’informa de la inscripció i credencial. També m’informa que a les 19:00 vindrà l’hospitaler i li podem fer preguntes o aclariments.
Torno a l’alberg i la rutina de cada dia: dutxa, rentar la roba i el diari. Espero que l’alberg no s’ompli i pugui dormir en llitera. La noia del bar m’ha assegurat que en cas que s’ompli, obriran algunes aules i ens donaran matalassos. Estic salvat!!! Em sembla que m’ho mereixo després de 72 Km.A la nit vaig a sopar al Restaurant regentat pel Pepe (hospitaler de l’alberg) que a les 19:00 ens ha fet una explicació plurilingüística de l’etapa de demà. Em trobo als nois d’Hellín (Albacete, Pepe i Paco). Sopo amb ells una amanida de pasta, sardines amb patates i macedònia.
A ¼ de 8 em llevo i començo a fer les coses habituals, mirant de no fer soroll en la cabana. Quan torno del lavabo m’adono que la roda de darrere està punxada (ja he perdut el compte!!!)
Esmorzo tranquil·lament i després començo el procés. Li dono la pressió necessària per acabar de donar-li en una benzinera. El Berna se’n va i em diu que ja ens trobarem. A prop de les 9:00 surto del càmping cap a Gijón, desfent el camí que vaig fer ahir a la tarda. El dia està ennuvolat i sembla que no passaré calor. A 2/4 de 10 estic en el centre de Gijón, on tot està tancat i només hi ha banyistes matiners i alguns que van corrent per la Playa de San Lorenzo. Pregunto per anar a Avilés i m’informen molt bé: Port – La Calzada i Avilés.
El port de Gijón té uns carrerons estrets, amb sidreries, després ve el port pesquer i després el port d’embarcacions grans.
La Calzada no és cap poble, és un centre comercial.
Finalment, agafo l’As-29 que és la carretera comarcal que uneix Gijón amb Avilés. Inicialment, la carretera és tranquil·la i les pujades són suaus.
Aprofito una benzinera per donar pressió i més endavant un bar per fer el segon esmorzar. A mida que un s’acosta a Avilés, la densitat de camions és més gran i es veuen més empreses, xemeneies i un polígon industrial de 4 o 5 quilòmetres de llarg.
Entre la forta industrialització i el dia gris, li donen a Avilés un caràcter fosc. Quan arribo a Avilés m’encamino al centre històric.
Veig la plaza del Ayuntamiento, l’església de San Nicolás de Bari i el Conservatorio.
És un ciutat que enganya: el centre està molt ben cuidat i arreglat, molt agradable.
Desfaig el camí pel carrer Ruíz Gómez i a mà esquerra segueixo l’avinguda del Muelle. A la dreta em queda el port i la ria d’Avilés. Passo davant l’estació d’autobusos i en una rotonda giro a l’esquerra cap a Deportes Roxin. Compro una càmera i pregunto per anar a Cudillero. Sortint de la botiga d’esports hi ha una botiga de fruita on faig l’avituallament.
Segueixo l’avinguda de Lugo fins al final i després cap a l’esquerra passant per Piedras Blancas. Aquest tros és pràcticament urbà (d’Avilés) i s’ha d’anar amb molt de compte dels autobusos, camions i cotxes. En Piedras Blancas veig un forn obert, des d’on es pot vigilar la bicicleta i entro per dinar: dos trossos d’empanada, una coca-cola i endavant.
És la una i la calor comença a apretar de valent. Un ciclista m’anima quan m’estic posant crema en la cara, braços i cames. La carretera va pujant però es fa bé. Abans d’arribar a la desviació que va cap a l’aeroport d’Astúries, la N-632 està tancada per un esllavissament (ja m’ho havien dit).
Continuo i en arribar a la benzinera hi ha unes tanques, que sortejo i continuo. Després hi ha una forta pujada i cap a la meitat es veu l’efecte de l’esllavissament sobre la carretera.
A dalt del port hi ha un bar obert i entro per fer un descanset.
Els homes del bar m’animen per anar a Cudillero, dient que és fàcil, malgrat les pujades que queden.
Es passa per un pont sobre la ria de Pravia (sobre el riu Nalón) en el qual, desgraciadament, no em puc aturar.
Hi ha una baixada a Soto del Barco i després una pujada a Muros de Nalón. En la pujada a Muros de Nalón, miro enrere i veig dos cicloturistes. Abans d’arribar a dalt, el que va més ràpid el tinc a 50 metres. M’adono que és l’Stefano. Esperem al Filippo i ens saludem. M’informen que el Berna encara està dinant en Avilés. Anem els tres junts cap al Pito, on ells es queden i jo continuo cap a Soto de Luiña. Al cap d’uns minuts surt la desviació a Cudillero i m’informen que Soto de Luiña està a uns 11 o 12 quilòmetres. Pujades i baixades es van succeint però ja queda menys. En una baixada em salto una desviació xacobea a la dreta i passo per un viaducte que en la seva sortida només permet la incorporació a Luarca – A Coruña i la Cu-6. He d’agafar la comarcal a la força i entro en unes cases aïllades on rebo informació contradictòria. Primer giro a la dreta i al cap de 100 metres una senyora des de casa seva em diu que és al contrari. La senyora té raó.
Aquesta carretera és la més tranquil·la que he vist avui. Em porta a un mirador des d’on es veu la Playa de San Pedro, on paro i em menjo una pera.
Baixant a baix de tot, ja surt la desviació a Soto de Luiña (1,5 Km). Arribo al poble on em trobo dos cicloturistes d’Hellin (Albacete). Estan dubtant si quedar-se o continuar. Com que jo ho tinc clar, vaig a les antigues escoles on ja hi ha uns quants pelegrins. Una noia estrangera em diu que passi i deixi el sac.
Després vaig al bar Ecu on la cambrera m’informa de la inscripció i credencial. També m’informa que a les 19:00 vindrà l’hospitaler i li podem fer preguntes o aclariments.
Torno a l’alberg i la rutina de cada dia: dutxa, rentar la roba i el diari. Espero que l’alberg no s’ompli i pugui dormir en llitera. La noia del bar m’ha assegurat que en cas que s’ompli, obriran algunes aules i ens donaran matalassos. Estic salvat!!! Em sembla que m’ho mereixo després de 72 Km.A la nit vaig a sopar al Restaurant regentat pel Pepe (hospitaler de l’alberg) que a les 19:00 ens ha fet una explicació plurilingüística de l’etapa de demà. Em trobo als nois d’Hellín (Albacete, Pepe i Paco). Sopo amb ells una amanida de pasta, sardines amb patates i macedònia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario