Dimecres, 18 d’agost de 2010
A 2/4 de 7 em llevo, donat que és obligatori sortir abans de les 8 i només hi ha un WC per sexe. Més de la meitat s’han llevat i alguns han marxat encara que és de nit.
Faig la rutina diària i quan vaig a muntar les alforges, sorpresa!!!
La roda de davant està punxada!!! No és la primera vegada però igualment m’incomoda. En Berna (cicloturista de Montgat) em dóna una idea: canviar la roda, donar-li una mica de pressió i anar cap a Colunga.
L’altra opció és anar caminant 4 Km a Ribadesella a una benzinera.
Prenc la primera opció. En Berna m’ajuda a treure la roda i l’Stefano (Vicenza) a posar el parxe. De mica en mica, tots van marxant i s 2/4 de 9 puc sortir de l’alberg. Abans dono ànims a dues noies de Barcelona que porten una col·lecció de butllofes als peus.
Agafo la N-632 cap a la dreta i comença una baixada amb revolts i al cap de cinc minuts es passa per la sidreria de la nit anterior.
Segueixo la N-632 i en Berbes li pregunto a un senyor que treballa en el camió de la brossa on es pot donar pressió a la roda.
Arribo a Caravia Alta i esmorzo al segon intent (en el primer, el bar obria més tard). Quan arribo al bar em trobo al Berna, al Filippo i l’Stefano.
Esmorzo i continuo fins a Colunga. Colunga és la capital del Concejo del mateix nom i una de les dues comarques de la sidra (Colunga i Villaviciosa). En l’Oficina d’Informació i Turisme em donen mapes i continuo el camí. Per aquesta part la carretera és tranquil·la però sense vorera.
Es va guanyant pendent de mica en mica i travessant per sobre o per sota de l’autovia A-8.
Abans, en la Isla veig en Carlos que es para en un bar. El canvi de comarca és un cim d’un port de més de 200 metres de desnivell. Continuo a bon ritme fins a Villaviciosa.
A l’entrada em trobo al Berna en una terrassa. Em prenc una Coca-Cola amb ell i ens acomiadem. Vaig a una botiga de bicis per canviar el vidre de les ulleres, fent la gimcana consegüent. Després de dinar en un bar contigu a l’Estació d’Autobusos (ALSA) surto cap a Gijón. M’esperen uns 27 – 28 Km durs. No faig cas a la recomanació de la noia de l’Oficina d’Informació i Turisme de Colunga i continuo per la N-632. Sortint de Villaviciosa la carretera puja sense descans, veient que l’autovia es queda en la fondalada. Quan porto uns 200 metres de desnivell li pregunto a un ciclista a quin desnivell s’arriba i em diu que a uns 200 mes (impossible!!!). Acaba tenint 285 metres i els 9 Km els faig només amb una parada. Quan s’arriba a dalt (Pedroso i Sariego Muerto) hi ha un tros de suau baixada (tant de bo duri fins a Gijón – Xixón).
S’avança ràpid, fins a una baixada més pronunciada que porta a Arroes. Es travessa el riu España i a partir d’aquí els 10 Km que queden són de trencament total. Passat el Camp de Golf de Gijón (de titularitat pública!!!) es veu Gijón, tot i que encara queden 5 Km.
Es continua baixant i després d’unes rotondes es veu la Universidad Laboral de Gijón, després es passa per l’estadi del Molinón, la plaça de toros i un carrer molt llarg porta fins el centre històric. Un carrer cap a la dreta i estic en la Playa de San Lorenzo. M’informo del tema de l’allotjament, que aquí serà complicat.
Passant per un carrer, un crit em fa aturar-me. És el Filippo que està en la porta d’una pensió. El seu company i el Berna estan “negociant”. El tema és complicat. Finalment, els italians es queden en la pensió i nosaltres reculem al càmping de Deva. Són 6 Km a més a més, per on havíem passat abans. Arribem al càmping on ens atenen amb molta amabilitat i es dóna el donatiu.
Per sopar ens informen d’un bar que està a 1 Km. La veritat és que després del dia (punxada, kms, cerca d’allotjament) no em ve de gust moure’m.
En la botiga del càmping compro uns trossos d’empanada, una cervesa sense alcohol i fruita. Aquest serà el sopar.
Demà m’espera l’equador asturià i una de les etapes més dures. Amb una mica de sort, no arribarà cap pelegrí més i serem només dos.
A l’hora de sopar comprovo que la síndria és dolentíssima. Finalment, han arribat dos nois “anglesos”, que entre la festa que porten entre tots dos i les dificultats idiomàtiques... les informacions que donen de la seva etapa no quadren amb el mapa.
L’etapa ha estat de 77 Km.
A 2/4 de 7 em llevo, donat que és obligatori sortir abans de les 8 i només hi ha un WC per sexe. Més de la meitat s’han llevat i alguns han marxat encara que és de nit.
Faig la rutina diària i quan vaig a muntar les alforges, sorpresa!!!
La roda de davant està punxada!!! No és la primera vegada però igualment m’incomoda. En Berna (cicloturista de Montgat) em dóna una idea: canviar la roda, donar-li una mica de pressió i anar cap a Colunga.
L’altra opció és anar caminant 4 Km a Ribadesella a una benzinera.
Prenc la primera opció. En Berna m’ajuda a treure la roda i l’Stefano (Vicenza) a posar el parxe. De mica en mica, tots van marxant i s 2/4 de 9 puc sortir de l’alberg. Abans dono ànims a dues noies de Barcelona que porten una col·lecció de butllofes als peus.
Agafo la N-632 cap a la dreta i comença una baixada amb revolts i al cap de cinc minuts es passa per la sidreria de la nit anterior.
Segueixo la N-632 i en Berbes li pregunto a un senyor que treballa en el camió de la brossa on es pot donar pressió a la roda.
Arribo a Caravia Alta i esmorzo al segon intent (en el primer, el bar obria més tard). Quan arribo al bar em trobo al Berna, al Filippo i l’Stefano.
Esmorzo i continuo fins a Colunga. Colunga és la capital del Concejo del mateix nom i una de les dues comarques de la sidra (Colunga i Villaviciosa). En l’Oficina d’Informació i Turisme em donen mapes i continuo el camí. Per aquesta part la carretera és tranquil·la però sense vorera.
Es va guanyant pendent de mica en mica i travessant per sobre o per sota de l’autovia A-8.
Abans, en la Isla veig en Carlos que es para en un bar. El canvi de comarca és un cim d’un port de més de 200 metres de desnivell. Continuo a bon ritme fins a Villaviciosa.
A l’entrada em trobo al Berna en una terrassa. Em prenc una Coca-Cola amb ell i ens acomiadem. Vaig a una botiga de bicis per canviar el vidre de les ulleres, fent la gimcana consegüent. Després de dinar en un bar contigu a l’Estació d’Autobusos (ALSA) surto cap a Gijón. M’esperen uns 27 – 28 Km durs. No faig cas a la recomanació de la noia de l’Oficina d’Informació i Turisme de Colunga i continuo per la N-632. Sortint de Villaviciosa la carretera puja sense descans, veient que l’autovia es queda en la fondalada. Quan porto uns 200 metres de desnivell li pregunto a un ciclista a quin desnivell s’arriba i em diu que a uns 200 mes (impossible!!!). Acaba tenint 285 metres i els 9 Km els faig només amb una parada. Quan s’arriba a dalt (Pedroso i Sariego Muerto) hi ha un tros de suau baixada (tant de bo duri fins a Gijón – Xixón).
S’avança ràpid, fins a una baixada més pronunciada que porta a Arroes. Es travessa el riu España i a partir d’aquí els 10 Km que queden són de trencament total. Passat el Camp de Golf de Gijón (de titularitat pública!!!) es veu Gijón, tot i que encara queden 5 Km.
Es continua baixant i després d’unes rotondes es veu la Universidad Laboral de Gijón, després es passa per l’estadi del Molinón, la plaça de toros i un carrer molt llarg porta fins el centre històric. Un carrer cap a la dreta i estic en la Playa de San Lorenzo. M’informo del tema de l’allotjament, que aquí serà complicat.
Passant per un carrer, un crit em fa aturar-me. És el Filippo que està en la porta d’una pensió. El seu company i el Berna estan “negociant”. El tema és complicat. Finalment, els italians es queden en la pensió i nosaltres reculem al càmping de Deva. Són 6 Km a més a més, per on havíem passat abans. Arribem al càmping on ens atenen amb molta amabilitat i es dóna el donatiu.
Per sopar ens informen d’un bar que està a 1 Km. La veritat és que després del dia (punxada, kms, cerca d’allotjament) no em ve de gust moure’m.
En la botiga del càmping compro uns trossos d’empanada, una cervesa sense alcohol i fruita. Aquest serà el sopar.
Demà m’espera l’equador asturià i una de les etapes més dures. Amb una mica de sort, no arribarà cap pelegrí més i serem només dos.
A l’hora de sopar comprovo que la síndria és dolentíssima. Finalment, han arribat dos nois “anglesos”, que entre la festa que porten entre tots dos i les dificultats idiomàtiques... les informacions que donen de la seva etapa no quadren amb el mapa.
L’etapa ha estat de 77 Km.
No hay comentarios:
Publicar un comentario