Dimarts, 17 d’agost de 2010
A partir d’1/4 de set comencen a llevar-se els més matiners. Pels vidres del poliesportiu entra la llum dels fanals exteriors.
A les 7, decideixo llevar-me (només hi ha 7 o 8 que encara no s’ahn mogut) i a les 8 estic a punt.
Quan anava a rentar-me m’he acomiadat del Xavi. Surto del poble seguint les fletxes grogues i aviat hi ha una forta baixada cap a la N-634. M’incorporo i passo per l’hostal Oyambre (ens havien recomanat per esmorzar perquè obre a les 7:00) però decideixo continuar una mica més.
Esmorzo en el poble de La Franca (bar La Granja) un esmorzar d’oferta (torrada gran, cafè amb llet i suc natural per 3,00 €. Al cap d’uns minuts pedalant avanço al Xavi i ens acomiadem definitivament. Es passa per Buelma, Pendueles i altres pobles amb una densitat de trànsit important per aquella hora però no hi ha cap problema perquè la vorera és ampla. Arribo a Llanes abans de les 10:00 (les 9:50) quan l’Oficina d’Informació i Turisme encara no està oberta. Pregunto per una botiga de reparacions de bicicletes. M’informen de dues. La primera no és possible: el mecànic comença a treballar a partir de les 12:00 després dels festius. Ahir va ser San Roque com ho demostra les guirnaldes del poble.
A la segona botiga tinc sort però m’ho tindran a partir de les 11:00. Aprofitaré el temps per fer turisme. Visito el carrer principal on està l’Ajuntament, després vaig a la part marinera per veure els Cubos de la Memòria.
Torno per veure la Basílica i una Torre de defensa medieval on està l’Oficina d’Informació i Turisme.
Quan arribo a la botiga el noi fa els darrers retocs a la meva demanda. Compro un joc de pastilles de frens (no en porto). A ¾ de 12 surto cap a Ribadesella per la carretera As-263. La sortida és complicada: obres, pintura en passos de zebra, molta circulació però finalment s’acaba. Aquesta carretera no té vorera (uns 10 centímetres) i l’avançament per part dels cotxes em fa sentir-me més concentrat. Passo per Poo (Km. 400 de l’aventura), Celorio (amb una baixada molt pronunciada), Barro, Niembro i paro en San Antolín de Bedón per veure el monestir cistercenc. Després d’una recta d’uns 500 metres s’arriba a la platja de San Antolín, que observo passant per la vorera que està habilitada per cicloturistes.
Em fa molta enveja dels banyistes però no puc prendre un bany malgrat les ganes.
La carretera té molts tobogans però comparat amb els dies anteriors es fa molt bé.
Passo per Nueva (el poble més bonic d’Astúries l’any 1953, segons diu el rètol de l’entrada al poble) però no entro a comprovar aquesta excel·lència. Un parell de poblets més m’acosten a Ribadesella tenint l’autovia del Cantàbric a la meva esquerra.
Arribo a Ribadesella per una baixada molt ràpida amb un parell de revolts. Busco i trobo fàcilment l’Oficina d’Informació i Turisme on em posen el segell i m’informen molt amablement.
Travesso el pont sobre el Sella per anar cap a San Esteban de Leces i quan vaig per segona línia de mar pregunto a un senyor que té pinta de ser del poble, on es pot menjar amb la bicicleta al costat. Ell mateix m’acompanya a la línia de platja (Playa de Santa Marina) i en el darrer xiringuito menjo una ració de patates amb all i oli i una sense alcohol. Les patates es fan esperar tot i que cada vegada que passa el cambrer em diu que ja me les porta.
Aproximadament a les 15:00 hores, surto de la platja, preguntant-li a un socorrista quin és el camí. M’informa i m’anima. Em diu que són uns 10 minuts en bicicleta (acabaran sent 40).
Avanço a una parella de pelegrins que van en la mateixa direcció. Primer una gran recta, que acaba en una rotonda amb un vaixell al mig. Després carretera més estreta (també asfaltada) que va cap a San Pedro (aquí, San Pedru, com indica un rètol modificat amb pintura). I el perfil de la guia no estava errat! Els últims quilòmetres (sort de la vegetació!!!) tenen una inclinació del 8 % al 19 %). Evidentment, els trossos més durs, caminant.
Arribo a les 15:40 a l’alberg, truco i una senyora treu el cap per la finestra. Al cap d’un minut obre la porta i comença l’interrogatori i les pegues. Reprodueixo el diàleg:
Hospitalera: ¿De dónde viene?
Jo: De Barcelona.
Hospitalera: No, no. ¿De dónde ha salido.?
Jo: De Irún.
Hospitalera: No, no. ¿De dónde ha salido hoy?
Jo: De Colombres, primer pueblo de Astúrias.
Hospitalera: ¿Y cuántos kilómetros ha hecho hoy?
Jo: He hecho 59 Km.
Hospitalera: Pues esos kilómetros para bicicleta son pocos. En bicicleta se han de hacer más: 80 o 100. ¿Por qué ha hecho tan pocos?
Jo: Porque me he tenido que parar en Llanes a arreglar la bicicleta y he estado dos horas, porque hace mucha calor y estoy cansado. Además he hecho 59 Km.
Hospitalera: No puedo acogerlo, aunque ha sido el primero en llegar.
(Crec que val la pena fer la transcripció textual del diàleg)
Finalment, em diu que passi la bicicleta però que no em consideri acollit. Accepto.
Entro, em fitxa, em posa el segell, li pago 5,00 €, m’ensenya les dutxes, el lavabo, el jardinet...
Després de dutxar-me i quan estic fent la bugada, em diu que posi el sac en una llitera. Després departeixo amb la parella que he saludat en Ribadesella (són d’Irún) i amb un noi que va sol (Torredembarra). Mentrestant, arriben dos cicloturistes italians. A les 17:15 em puc considerar “legal”. Per sopar hauré d’agafar el bus (Ribadesella – Gijón) que va al poble més proper, Torres) per anar a un bar que està obert. Això sí, hauré de tornar abans de les 22:00 a l’alberg (ho diuen els rètols, la mateixa senyora i les guies publicades, que en saben del geni de l’hospitalera).
A més de la parella d’Irún, del noi de Torredembarra (Carles), conec a un noi de Manacor (en Toni) i dos nois de Cantàbria (al costat de Güemes).
Per sopar, agafo el bus que porta a Torre, i para davant del bar - sidreria on fan menús especials amb un 10 % de descompte.
Amanida, lluç i flam, tot per 11,00 €.A les 22:00 tothom està a la llitera, el silenci és absolut i algú fa una estona de lectura amb un microllum.
A partir d’1/4 de set comencen a llevar-se els més matiners. Pels vidres del poliesportiu entra la llum dels fanals exteriors.
A les 7, decideixo llevar-me (només hi ha 7 o 8 que encara no s’ahn mogut) i a les 8 estic a punt.
Quan anava a rentar-me m’he acomiadat del Xavi. Surto del poble seguint les fletxes grogues i aviat hi ha una forta baixada cap a la N-634. M’incorporo i passo per l’hostal Oyambre (ens havien recomanat per esmorzar perquè obre a les 7:00) però decideixo continuar una mica més.
Esmorzo en el poble de La Franca (bar La Granja) un esmorzar d’oferta (torrada gran, cafè amb llet i suc natural per 3,00 €. Al cap d’uns minuts pedalant avanço al Xavi i ens acomiadem definitivament. Es passa per Buelma, Pendueles i altres pobles amb una densitat de trànsit important per aquella hora però no hi ha cap problema perquè la vorera és ampla. Arribo a Llanes abans de les 10:00 (les 9:50) quan l’Oficina d’Informació i Turisme encara no està oberta. Pregunto per una botiga de reparacions de bicicletes. M’informen de dues. La primera no és possible: el mecànic comença a treballar a partir de les 12:00 després dels festius. Ahir va ser San Roque com ho demostra les guirnaldes del poble.
A la segona botiga tinc sort però m’ho tindran a partir de les 11:00. Aprofitaré el temps per fer turisme. Visito el carrer principal on està l’Ajuntament, després vaig a la part marinera per veure els Cubos de la Memòria.
Torno per veure la Basílica i una Torre de defensa medieval on està l’Oficina d’Informació i Turisme.
Quan arribo a la botiga el noi fa els darrers retocs a la meva demanda. Compro un joc de pastilles de frens (no en porto). A ¾ de 12 surto cap a Ribadesella per la carretera As-263. La sortida és complicada: obres, pintura en passos de zebra, molta circulació però finalment s’acaba. Aquesta carretera no té vorera (uns 10 centímetres) i l’avançament per part dels cotxes em fa sentir-me més concentrat. Passo per Poo (Km. 400 de l’aventura), Celorio (amb una baixada molt pronunciada), Barro, Niembro i paro en San Antolín de Bedón per veure el monestir cistercenc. Després d’una recta d’uns 500 metres s’arriba a la platja de San Antolín, que observo passant per la vorera que està habilitada per cicloturistes.
Em fa molta enveja dels banyistes però no puc prendre un bany malgrat les ganes.
La carretera té molts tobogans però comparat amb els dies anteriors es fa molt bé.
Passo per Nueva (el poble més bonic d’Astúries l’any 1953, segons diu el rètol de l’entrada al poble) però no entro a comprovar aquesta excel·lència. Un parell de poblets més m’acosten a Ribadesella tenint l’autovia del Cantàbric a la meva esquerra.
Arribo a Ribadesella per una baixada molt ràpida amb un parell de revolts. Busco i trobo fàcilment l’Oficina d’Informació i Turisme on em posen el segell i m’informen molt amablement.
Travesso el pont sobre el Sella per anar cap a San Esteban de Leces i quan vaig per segona línia de mar pregunto a un senyor que té pinta de ser del poble, on es pot menjar amb la bicicleta al costat. Ell mateix m’acompanya a la línia de platja (Playa de Santa Marina) i en el darrer xiringuito menjo una ració de patates amb all i oli i una sense alcohol. Les patates es fan esperar tot i que cada vegada que passa el cambrer em diu que ja me les porta.
Aproximadament a les 15:00 hores, surto de la platja, preguntant-li a un socorrista quin és el camí. M’informa i m’anima. Em diu que són uns 10 minuts en bicicleta (acabaran sent 40).
Avanço a una parella de pelegrins que van en la mateixa direcció. Primer una gran recta, que acaba en una rotonda amb un vaixell al mig. Després carretera més estreta (també asfaltada) que va cap a San Pedro (aquí, San Pedru, com indica un rètol modificat amb pintura). I el perfil de la guia no estava errat! Els últims quilòmetres (sort de la vegetació!!!) tenen una inclinació del 8 % al 19 %). Evidentment, els trossos més durs, caminant.
Arribo a les 15:40 a l’alberg, truco i una senyora treu el cap per la finestra. Al cap d’un minut obre la porta i comença l’interrogatori i les pegues. Reprodueixo el diàleg:
Hospitalera: ¿De dónde viene?
Jo: De Barcelona.
Hospitalera: No, no. ¿De dónde ha salido.?
Jo: De Irún.
Hospitalera: No, no. ¿De dónde ha salido hoy?
Jo: De Colombres, primer pueblo de Astúrias.
Hospitalera: ¿Y cuántos kilómetros ha hecho hoy?
Jo: He hecho 59 Km.
Hospitalera: Pues esos kilómetros para bicicleta son pocos. En bicicleta se han de hacer más: 80 o 100. ¿Por qué ha hecho tan pocos?
Jo: Porque me he tenido que parar en Llanes a arreglar la bicicleta y he estado dos horas, porque hace mucha calor y estoy cansado. Además he hecho 59 Km.
Hospitalera: No puedo acogerlo, aunque ha sido el primero en llegar.
(Crec que val la pena fer la transcripció textual del diàleg)
Finalment, em diu que passi la bicicleta però que no em consideri acollit. Accepto.
Entro, em fitxa, em posa el segell, li pago 5,00 €, m’ensenya les dutxes, el lavabo, el jardinet...
Després de dutxar-me i quan estic fent la bugada, em diu que posi el sac en una llitera. Després departeixo amb la parella que he saludat en Ribadesella (són d’Irún) i amb un noi que va sol (Torredembarra). Mentrestant, arriben dos cicloturistes italians. A les 17:15 em puc considerar “legal”. Per sopar hauré d’agafar el bus (Ribadesella – Gijón) que va al poble més proper, Torres) per anar a un bar que està obert. Això sí, hauré de tornar abans de les 22:00 a l’alberg (ho diuen els rètols, la mateixa senyora i les guies publicades, que en saben del geni de l’hospitalera).
A més de la parella d’Irún, del noi de Torredembarra (Carles), conec a un noi de Manacor (en Toni) i dos nois de Cantàbria (al costat de Güemes).
Per sopar, agafo el bus que porta a Torre, i para davant del bar - sidreria on fan menús especials amb un 10 % de descompte.
Amanida, lluç i flam, tot per 11,00 €.A les 22:00 tothom està a la llitera, el silenci és absolut i algú fa una estona de lectura amb un microllum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario