Dilluns, 16 d’agost de 2010
L’alarma em desperta a ¼ de 8. Començo amb la rutina de cada dia, que encara que amb una certa pràctica, porta el seu temps.
Trec la bicicleta fora de l’habitació per anar ficant l’equipatge i quan vaig per la meitat m’adono que la roda del darrera li falta aire. Desmunto el portabultos per començar a arreglar la punxada i a la meitat del procés em ve al cap la idea d’anar a la benzinera a inflar-la (potser no està punxada). El pare del Miguel em saluda i li comento el problema. Després d’un quart d’hora estic de tornada. Sembla que no estava punxada.
Carrego tot en la bicicleta i saludo a la Maria José (treballadora de l’albergue Paradiso). El Miguel m’ha preparat l’esmorzar tot i que li havia dit que no. Esmorzo i després del comiat amb les fotos de rigor surto a 2/4 de 10.
Agafo el camí de terra cap a l’església de Santiago (s. X) per no perdre l’altitud que tinc en aquest punt. Aviat s’acaba el caminet i comença una carretera asfaltada més costeruda. Arribo a la rotonda de la carretera de Suances – Santillana (s’està construint) i continuo en pujada (uns 2 o 3 Km) fins que arriba la baixada a Santillana. En Santillana poso el segell en l’Oficina d’Informació i Turisme i entro en el poble. Em trobo en la Colegiata a un pelegrí de Las Palmas. Intercanviem paraules i ens fem fotos mútuament. En la Plaza Mayor em fan una foto uns italians. Surto del poble i agafo la carretera Ca-131 a mà dreta. Falten uns 20 Km per a Comillas. Passo per Oreña, Caborredondo y després d’uns quilòmetres de puja i baixa es veu a la distància Cobreces.
El doble campanar de l’església és espectacular. Arribo a Cobreces (que està en festes de San Roque) i pregunto en una església molt petita on es pot posar el segell. M’envien al monestir cistercenc. Truco a la porta i surt un monjo, que em marca la credencial i em diu que em veu amb molta energia. Em diu que posi jo mateix la data, que ell no sap escriure.
Continua el puja i baixa fins a Comillas. L’arribada és complicada perquè hi ha molt estiuejant que va a la platja. Passo pel monument del Marqués de Comillas, per l’Àngel Exterminador i deixant a la dreta la Universidad Pontifícia, arribo al Palacio de Sobrellano. Passo per l’Oficina d’Informació i Turisme i per la font de los Tres Caños. Surto del poble i continuo cap a San Vicente de la Barquera.
Algun ocupant d’un cotxe m’anima amb un crit d’”Indurain”, un altre “desgraciat” fa un crit per la finestra i estic a punt de caure.
Passo pel poble de La Rabia i per la seva ria, després per la ria Capitán i a la dreta queda la platja d’Oyambre. Abans d’arribar a La Revilla veig que la roda de darrera té poc aire i se’m passa pel cap que probablement al matí estava punxada. Des de La Revilla a San Vicente de la Barquera tot és baixada (espero poder arribar).
Passant una rotonda abandono la comarcal i agafo la N-634 cap a Oviedo. Passo pel Puente de la Maza i encara que no puc aguantar la respiració (és molt llarg anant en bicicleta) si demano un desig (que al final no s’acabarà complint).
L’entrada a San Vicente de la Barquera és caòtica, pròpia d’un poble molt turístic i en festes. Arribo al centre i en un cartell em situo i miro on està la benzinera més propera. Passo per l’Oficina d’Informació i Turisme caminant, travesso el Puente de la Barquera (“no sense dificultats”) i continuo per una pujada d’un quilòmetre, molt pronunciada i amb un calor de justícia. Avui els núvols gallecs estan de festa. Arribo a la benzinera, poso aire a tope, compro una ampolla d’aigua i espero poder arribar a Unquera.
En la benzinera m’informen del taller Kubala (un taller Michelin, de reparació de punxades que hi ha entrant a mà esquerra). Un senyor em diu que quasi tot és baixada i que si vull puc passar per Curdón per veure la platja (opció desestimada).
Mentre vaig cap a Unquera em passen dos cicloturistes que volen arribar avui a Llanes però que han sortit una mica tard. Amb la roda a mitges arribo a Unquera i localitzo el taller.
Veig un operari que entra en la porta i tanca. Pico a la porta i li explico. Em diu que d’acord, però que a partir de les 16:00.
M’espero al costat, en el Bar la Granja, on prenc un pinxo de truita amb xoriço, un d’empanada de bonito, una cervesa sense alcohol i un cafè (tot per 5,00 €). A més, em menjo un plàtan que em quedava (havia comprat fruita en un poble abans de passar per Cobreces). Una noia que estava en la taula del costat em pregunta si sóc de Mataró i em diu que ella és de Premià de Mar. Li explico detalls de la zona i li passo informació de càmpings i albergs. Mentre es fa l’hora parlo amb un senyor gran del poble. A les 16:00 vaig al taller, explico i em responen que em posaran el parxe però jo ho he de muntar i desmuntar tot. Aprofito i arreglo aquesta punxada i la de Liendo (2 €. A les 17:00 passades ho tinc tot a punt. Arribo al centre d’Unquera seguint les fletxes compostel·lanes i pregunto. M’informen que no hi ha alberg, només hotels i que l’alberg més proper està a Colombres. Passo pel pont de la ria de Tina Mayor i entro en la comunitat autònoma d’Astúries (no puc deixar constància gràfica). Ara m’espera un petit “Mortirolo” de 2 Km a un 9 – 10 % de desnivell. A les 17:30 faig el cim. Segueixo les fletxes i acabo fora del poble. M’indiquen on està l’alberg. Arribo i està complet (és de Turismo Activo). Allà mateix m’indiquen un hostal o anar al poliesportiu. Com que sóc un pelegrí quasi ortodox, vaig al poliesportiu, no sense preguntar.
Quan arribo observo (encara que el meu cos comença a sentir-lo) la duresa compostel·lana. Una vintena de pelegrins caminants estan estesos en matalassos per les diferents bandes de la pista esportiva. Vaig a la taula on està el recepcionista. Em presento, faig els tràmits administratius, consells, experiències (és un exciclista) i jo sóc l’únic “bicigrino” del pavelló.
Em dutxo, faig la bugada i encara no sé el que soparé. El que sí és segur que aquesta primera nit asturiana, gaudiré del confort d’un matalàs de gimnàstica i que silenci (ara a les 19:30 ja hi és) està garantit.
Les cares i els cossos dels meus companys així ho auguren. L’etapa ha estat de 58 Km (no està malament després de les punxades i avaries). Ah!!! El noi de la recepció es diu José Maria.
El menú del pelegrí per sopar ha estat molt correcte: pasta amb xoriço, pollastre amb tomaquet i fruita (8,00 €. Mentre sopava he conegut a un noi (Xavi) d’un poble al costat de Vilarodona (Tarragona).
L’alarma em desperta a ¼ de 8. Començo amb la rutina de cada dia, que encara que amb una certa pràctica, porta el seu temps.
Trec la bicicleta fora de l’habitació per anar ficant l’equipatge i quan vaig per la meitat m’adono que la roda del darrera li falta aire. Desmunto el portabultos per començar a arreglar la punxada i a la meitat del procés em ve al cap la idea d’anar a la benzinera a inflar-la (potser no està punxada). El pare del Miguel em saluda i li comento el problema. Després d’un quart d’hora estic de tornada. Sembla que no estava punxada.
Carrego tot en la bicicleta i saludo a la Maria José (treballadora de l’albergue Paradiso). El Miguel m’ha preparat l’esmorzar tot i que li havia dit que no. Esmorzo i després del comiat amb les fotos de rigor surto a 2/4 de 10.
Agafo el camí de terra cap a l’església de Santiago (s. X) per no perdre l’altitud que tinc en aquest punt. Aviat s’acaba el caminet i comença una carretera asfaltada més costeruda. Arribo a la rotonda de la carretera de Suances – Santillana (s’està construint) i continuo en pujada (uns 2 o 3 Km) fins que arriba la baixada a Santillana. En Santillana poso el segell en l’Oficina d’Informació i Turisme i entro en el poble. Em trobo en la Colegiata a un pelegrí de Las Palmas. Intercanviem paraules i ens fem fotos mútuament. En la Plaza Mayor em fan una foto uns italians. Surto del poble i agafo la carretera Ca-131 a mà dreta. Falten uns 20 Km per a Comillas. Passo per Oreña, Caborredondo y després d’uns quilòmetres de puja i baixa es veu a la distància Cobreces.
El doble campanar de l’església és espectacular. Arribo a Cobreces (que està en festes de San Roque) i pregunto en una església molt petita on es pot posar el segell. M’envien al monestir cistercenc. Truco a la porta i surt un monjo, que em marca la credencial i em diu que em veu amb molta energia. Em diu que posi jo mateix la data, que ell no sap escriure.
Continua el puja i baixa fins a Comillas. L’arribada és complicada perquè hi ha molt estiuejant que va a la platja. Passo pel monument del Marqués de Comillas, per l’Àngel Exterminador i deixant a la dreta la Universidad Pontifícia, arribo al Palacio de Sobrellano. Passo per l’Oficina d’Informació i Turisme i per la font de los Tres Caños. Surto del poble i continuo cap a San Vicente de la Barquera.
Algun ocupant d’un cotxe m’anima amb un crit d’”Indurain”, un altre “desgraciat” fa un crit per la finestra i estic a punt de caure.
Passo pel poble de La Rabia i per la seva ria, després per la ria Capitán i a la dreta queda la platja d’Oyambre. Abans d’arribar a La Revilla veig que la roda de darrera té poc aire i se’m passa pel cap que probablement al matí estava punxada. Des de La Revilla a San Vicente de la Barquera tot és baixada (espero poder arribar).
Passant una rotonda abandono la comarcal i agafo la N-634 cap a Oviedo. Passo pel Puente de la Maza i encara que no puc aguantar la respiració (és molt llarg anant en bicicleta) si demano un desig (que al final no s’acabarà complint).
L’entrada a San Vicente de la Barquera és caòtica, pròpia d’un poble molt turístic i en festes. Arribo al centre i en un cartell em situo i miro on està la benzinera més propera. Passo per l’Oficina d’Informació i Turisme caminant, travesso el Puente de la Barquera (“no sense dificultats”) i continuo per una pujada d’un quilòmetre, molt pronunciada i amb un calor de justícia. Avui els núvols gallecs estan de festa. Arribo a la benzinera, poso aire a tope, compro una ampolla d’aigua i espero poder arribar a Unquera.
En la benzinera m’informen del taller Kubala (un taller Michelin, de reparació de punxades que hi ha entrant a mà esquerra). Un senyor em diu que quasi tot és baixada i que si vull puc passar per Curdón per veure la platja (opció desestimada).
Mentre vaig cap a Unquera em passen dos cicloturistes que volen arribar avui a Llanes però que han sortit una mica tard. Amb la roda a mitges arribo a Unquera i localitzo el taller.
Veig un operari que entra en la porta i tanca. Pico a la porta i li explico. Em diu que d’acord, però que a partir de les 16:00.
M’espero al costat, en el Bar la Granja, on prenc un pinxo de truita amb xoriço, un d’empanada de bonito, una cervesa sense alcohol i un cafè (tot per 5,00 €). A més, em menjo un plàtan que em quedava (havia comprat fruita en un poble abans de passar per Cobreces). Una noia que estava en la taula del costat em pregunta si sóc de Mataró i em diu que ella és de Premià de Mar. Li explico detalls de la zona i li passo informació de càmpings i albergs. Mentre es fa l’hora parlo amb un senyor gran del poble. A les 16:00 vaig al taller, explico i em responen que em posaran el parxe però jo ho he de muntar i desmuntar tot. Aprofito i arreglo aquesta punxada i la de Liendo (2 €. A les 17:00 passades ho tinc tot a punt. Arribo al centre d’Unquera seguint les fletxes compostel·lanes i pregunto. M’informen que no hi ha alberg, només hotels i que l’alberg més proper està a Colombres. Passo pel pont de la ria de Tina Mayor i entro en la comunitat autònoma d’Astúries (no puc deixar constància gràfica). Ara m’espera un petit “Mortirolo” de 2 Km a un 9 – 10 % de desnivell. A les 17:30 faig el cim. Segueixo les fletxes i acabo fora del poble. M’indiquen on està l’alberg. Arribo i està complet (és de Turismo Activo). Allà mateix m’indiquen un hostal o anar al poliesportiu. Com que sóc un pelegrí quasi ortodox, vaig al poliesportiu, no sense preguntar.
Quan arribo observo (encara que el meu cos comença a sentir-lo) la duresa compostel·lana. Una vintena de pelegrins caminants estan estesos en matalassos per les diferents bandes de la pista esportiva. Vaig a la taula on està el recepcionista. Em presento, faig els tràmits administratius, consells, experiències (és un exciclista) i jo sóc l’únic “bicigrino” del pavelló.
Em dutxo, faig la bugada i encara no sé el que soparé. El que sí és segur que aquesta primera nit asturiana, gaudiré del confort d’un matalàs de gimnàstica i que silenci (ara a les 19:30 ja hi és) està garantit.
Les cares i els cossos dels meus companys així ho auguren. L’etapa ha estat de 58 Km (no està malament després de les punxades i avaries). Ah!!! El noi de la recepció es diu José Maria.
El menú del pelegrí per sopar ha estat molt correcte: pasta amb xoriço, pollastre amb tomaquet i fruita (8,00 €. Mentre sopava he conegut a un noi (Xavi) d’un poble al costat de Vilarodona (Tarragona).
No hay comentarios:
Publicar un comentario