Divendres, 13 d'agost de 2010

Em desperto a 1/4 de 8. La gent, amb el màxim de silenci, va preparant les seves pertinences.

Recullo la roba que havia rentat i aprofito per posar una mica d'oli a la cadena de la bicicleta.

Abans de les 8, tot està preparat. El conserge de l'alberg recorda que no es pot sortir abans de les 8. També em recorda a mi, especialment, que les bicicletes hem de seguir fins a Markina per la nacional. Em faig una foto amb el Rafael (no ens tornarem a veure) i començo el camí. Abans de sortir de Zarautz trobo un bar obert i faig un esmorzar d'oferta (croissant, cafè amb llet i suc natural, tot per 3 €.

El camí va seguint la platja de Zarautz per la N-634. Avanço als pelegrins més matiners que caminen. Abans d'arribar a Guetaria em trobo al mateix senyor d'Orio que estava fent la caminada diària. Parlem i ens fem una foto de comiat. Després passo per Zumaia i faig una foto a l'església i el port. No puc veure la casa de Zuloaga. La carretera va seguint la costa. Hi ha molts ciclistes i gent caminant i corrent per l'espai dret de la carretera (que està separat per seguretat). Abans d'arribar a Deba em paro en un mirador. Un parell de túnels i estic en Deba. Es passa pel carrer principal amb cases a una banda i l'Eusko Tren a l'altra. La ria, darrera del tren.

La ria s'acaba i passada una rotonda continuo per la N-634 deixant a la dreta un pont estil "Calatrava" que va a Motriku. A partir d'aquí, la carretera comença a agafar un pendent constant que cansa bastant. Veig un bar obert i em paro: un entrepà de tonyina i una coca-cola. Segueixo i abans d'arribar a l'alt d'Itzíar, els núvols gallecs amenaçadors, fan el primer avís però continuo. Quan passo pel coll (355 m.) l'aiguat és més fort i fa la baixada més perillosa.
Aquesta situació es va repetint i paro i reprenc la marxa diverses vegades. La carretera va seguint el riu Deba, primer per un costat i després per l'altre. El riu va buscant el mar, jo tot el contrari.
En Mondaco la tromba és singular. M'aixoplugo en una parada de bus. Arribo a Elgoibar (¿?) i pregunto en una parada d'autobús per la carretera de Markina.
Em diuen que hi ha una comarcal amb molta pujada (a 14 Km) i també es pot seguir per la N-634. Segueixo. Passo per Eibar i pregunto en una benzinera en Ermua. Resposta: cal seguir la nacional fins Amorebieta i després agafar una desviació (total = 30 Km + 25 Km). Això em portaria a Guernika. A Bilbao falten uns 50 Km. Pensament i decisió ràpida: me'n vaig a Bilbao.
M'avisen que hi ha un port de muntanya però la idea està feta.
Sortint d'Ermua, la carretera agafa unes rampes fortes (entre el 12 i 14 %) i després es va suavitzant amb una rampa del 8 % durant dos quilòmetres.
Veig en la llunyania dos cicloturistes. A mitja pujada tinc un a uns 150 metres. Abans d'acabar la pujada estic a la seva roda però miro de no molestar-lo. En arribar a dalt, l'altre l'estava esperant i ens saludem. És tracta d'un matrimoni de Bérgamo (Itàlia). Parlem una mica i continuem junts. (Nota: venen del Mont Sant Michel, han fet 1100 Km i continuen). Abans de trobar-los he parat en una benzinera per posar aire en una benzinera i m'he trobat a un noi de Sevilla que ha fet la Ruta de la Plata, ara està fent el Camino del Norte i farà la Transpirineica.
Seguim els tres junts fent algunes parades (en una es preparen un cafè) i a mida que ens acostem a Bilbao, la densitat de trànsit és més alta.
Arribem a Bilbao a prop de les 17:00 hores.
Preguntem abans i en l'Ajuntament un senyor (Alberto) em fa un esquema per arribar a l'alberg.
Passem pel Guggemheim, Sagrado Corazón, San Mamés... i a les afores i després d'una forta pujada arribem a l'alberg.
És un edifici modern, semblant a un hotel. Em donen l'habitació 202, amb vistes a la ria del Nervión. El sopar és de 20:00 a 21:00 hores.
Guardem les bicicletes. Dutxa, bugada i diari abans d'anar a sopar.
Avui ha tocat etapa marató (104 Km). La nit en alberg-hotel... demà ja veurem, però sembla que serà més curta que avui.