Preàmbul

Aquesta bogeria que sembla que és fruit d’una nit d’insomni té una explicació.
La història no és d’un dia per l’altre. La idea rondava des de feia uns quants anys.
El temps ha anat passant i semblava que no es podria realitzar.
Alguns documentals sobre el Camino de Santiago, les explicacions d’amics i companys que ho han fet (en les seves diferents rutes, en la seva totalitat, en part, caminant, en bicicleta...), el haver vist alguna exposició sobre el tema (Camí de Santiago – Fotografies d’Àlvar Sáez i Puig, del 26 de març al 18 d’abril de 2010, Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres) i una necessitat interior d’afrontar una aventura d’aquest tipus han estat les variables que s’han alineat i han fet que aquest any 2010 (any Xacobeo) hagi estat el triat.

Tot això només ha estat el caldo de cultiu inicial. Altres ingredients han estat:

- La gran quantitat de companys i amics que m’han animat i que malgrat no poder acompanyar-me m’han ajudat i m’han donat ànims. Molts de vosaltres, quan llegiu aquestes línies us sentireu identificats.
- Els que m’han informat de les seves experiències i m’han donat els consells basats en les seves vivències.
- Els que de forma “virtual” m’han donat consells des de fòrums d’internet.
- Els que m’heu anat preguntant com anava el projecte i us heu sentit com partícips de l’aventura.
- Tot el personal d’un alberg de Cantàbria, que saben de les meves intencions, i que estan esperant que passi per saludar-los.
- Els amics i cosins que surten amb mi en bicicleta.
- Els meus cosins que han vingut a acompanyar-me a les botigues per comprar el material complementari i m’han deixat el que ells tenien.
- El meu tiet, Luis, que ha fet els darrers “serrells” del tunning de la bicicleta perquè tingués les garanties de seguretat necessàries.
- I tota la meva família, un per un, que a la seva manera m’han ajudat moralment perquè les forces interiors estiguin al 100 %.
- Al meu fill, Pau, al qual m’he esperat que passés el seu aniversari i que sé que farà tots els esforços tècnics perquè estiguem comunicats.
- A la meva dona, l’Esther, que en silenci, amb la seva companyia, m’ha emplenat els dipòsits d’il·lusió perquè pugui realitzar aquest somni i que sap que espero compartir amb ella altres camins.


Ara falten poques hores perquè això comenci, que pugi el teló de l’escenari i només us dic que us espero el dia 29 d’agost per emprendre nous reptes junts.

Fins aviat!!!